Jo denuncio

Jo denuncio la infravaloració en la qual estan sotmesos els estudis musicals en el nostre país. Abans que res, m’agradaria esmentar que una de les principals motivacions d’aquest assaig és que sóc músic i dolen moltíssim les situacions en les quals moltes vegades ens trobem quan defensem els nostres estudis. La música és una de les carreres més extenses del panorama actual amb catorze anys ininterromputs obligatoris per a arribar a obtenir el grau superior d’aquest àmbit. Malgrat això, sembla a ser que per la gent del carrer no són pròpiament estudis, ja que més d’una vegada he sentit el diàleg que reprodueixo a continuació:

-          - I tu què voldràs estudiar quan acabis el Batxillerat?

-          - Jo tinc pensat de fer el grau superior de música.

-          - Ah, està molt bé! I de carrera normal, què faràs?

Poden ser molt diverses les causes que hagin portat fins a aquest extrem la valoració dels estudis musicals. Una de les principals, és que generalment la gent no és conscient de totes les hores que hi ha darrere d’un concert o actuació, els quals normalment no excedeixen les dues hores, però realment hi ha, sens dubte, més de deu vegades més de dedicació per a poder arribar a oferir aquell servei. Un altre punt digne de menció és que la vertadera feina dels músics es troba de portes endins, ja sigui assajant en grup, estudiant l’instrument en particular, component o bé dedicant-se a les matèries teòriques, i en el fons, la gent no es para a pensar en les hores d’estudi que, segons l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) són d’un mínim de 30 setmanals a més de les 20 lectives. Relacionat amb aquest apunt, apareix el tema més espinós qualsevol que sigui l’àmbit del qual es parla: els diners. Més d’una persona m’ha arribat a dir que troba excessiu el sou que percebem els músics per algunes de les nostres actuacions, però, com he anat dient al llarg d’aquest escrit, no només cobrem per les hores que fem un concert sinó per totes les hores que hi hem dedicat anteriorment.

Per acabar, m’agradaria posar de manifest que la solució més efectiva a aquest problema latent en les societats musicals seria conscienciar i fer entendre a la gent que els músics dediquem moltes més hores a la nostra passió que les que realment es veuen al carrer. I és que aquest concepte és l’essencial per a desenvolupar exitosament totes les disciplines a les quals ens podem dedicar, però, a més, els estudis musicals porten incorporats els valors de constància, dedicació, treball, consciència d’equip i, per sobre de tot, l’amor i la passió a allò que fem: la música.

Lluís Gual i Gasull