Jo denuncio

Jo denuncio l'absurda moralitat estigmatitzada en que ens basem per definir com a correcte les decisions de la vida d'una persona. En una societat relativament desenvolupada i intel·ligent el la que en teoria vivim, trobo absurd, que pràcticament l'únic esquema de vida acceptat sigui; aconseguir uns estudis, que et condueixi'n a una feina, que et condueix-hi a una jubilació.

Les causes de la situació estan més a la vista del que molta gent pensa. La veritat, és que la societat “moderneta” en que vivim esta més ancorada en el passat del que vol admetre. Els ideals més conservadors encara son vius en gran part de la població, fins i tot, aquell que creu ser una ésser lliure i autònom, de ideologia lliberal i sense conviccions de cap mena, accepta de manera evident l'esquema de vida imposat per la societat, i el seu rerefons conservador, que impedeix un desenvolupament personal i lliure de la estructuració de la vida.

Es un fet que passa inadvertit, ja que tota persona que se'n pugui adonar és pressa per boig, i així, el sistema manté tancades les boques d'aquells que volen viure la vida de forma persona i de lliure pensament, mantenint les “vides motlle”, necessàries per sostenir la maquinaria de control social.

No és doncs un problema personal de certs individus enfadats amb la societat, sinó un gran defecte en la confecció d'una xarxa social sostenible, un mostra dels defectes i limitacions que l'ésser humà encara troba en desenvolupar-se.

Davant de tal pedra en el camí, cal que de manera immediata, és doni veu a la mancança de llibertat, i que de manera progressiva, a traves d'una educació de qualitat, es transmetin uns ideals adequats a l'actual progrés humà, que permetin a les futures generacions, créixer amb una pedra menys al camí.