JO DENUNCIO

Jo denuncio la pressió i la competència que els pares transmeten als seus fills en la pràctica d’activitats lúdiques. Entenem les activitats lúdiques com a un joc. Etimològicament, la paraula joc prové de dos mots: iocum i ludus-lüder els quals fan referència a broma, diversió i acudit. Però es així com ho perceben realment els infants?

Últimament, s’han produït diversos fets molt violents entre adults en alguns camps de futbol on es disputaven partits de futbol base, és a dir, nens i nenes entre 6 i 12 anys que el que volen és gaudir de la seva passió per l’esport. És per això, que no voldria estrictament denunciar als pares, sinó fer-los reflexionar des d’un punt de vista més humà i personal que no pas com a experta en aquest àmbit.

Personalment i des de la pròpia experiència, tinc dos germans petits als quals els encanta el futbol i més d’una vegada he pogut observar conductes obsessives d’alguns pares vers aquesta mateixa activitat que els seus fills estaven realitzant. És cert que els pares són un element clau en aquest esport, ja que és gracies a ells que els seus fills hi poden participar, però en trobem de diferents tipus: pares educats, que els animen, que no tenen cap interès... Però també pares competitius i frustrats. Ara bé, cal ser conscient de la conducta que adopta cada pare o mare, ja que en aquesta etapa de la vida, els infants són com esponges que poc a poc van absorbint tota la informació que reben. És a dir, els pares són una referència per als seus fills, i en aquest cas, els fills seran capaços de fer l’impossible per fer-los feliços. Així que cal anar alerta amb qualsevol gest, acció i conducta que els pares facin, ja que aquesta pot ser apresa pel seu fill i adoptar-la com a un fet quotidià.

Ara bé, què podem fer per canviar aquesta mentalitat? Aplicar una solució general pot resultar difícil, però només cal fer veure als pares que ells són els principals mestres de la vida dels seus fills. I, sobretot, ensenyar-los a saber guanyar i a saber perdre, un consell important no només en l’àmbit lúdic sinó també per a la pròpia superació i realització com a persona.