dilluns, 21 d’abril de 2014

Jo denuncio

Jo denuncio la igualtat. Aquesta és defensada per molts, doncs pot semblar que és el més just que tothom tingui el mateix, tan materialment (llar, ingressos, ...)com immaterialment (drets, llibertats,...) i en un principi es podria dir que sí que és o almenys hauria de ser així, però una visió més àmplia d’aquest pensament manifesta la injustícia a la que se sotmeten les persones al ser tractades igualment sent i tenint comportaments tan clarament diferenciats. En aquest món no hi ha dues persones iguals, pel que és lògic que no es pugui tractar d’igual manera a un que a l’altre. Amb això no m’estic referint a la immigració, i tampoc estic ocultant darrere aquest escrit una ideologia misògina i masclista, doncs defenso que des del naixement tothom, i dic tothom (homes, dones, catalans, castellans, sud-africans, xinesos, homosexuals,...) , té un principi, si no igual, semblant, pel que es manté la justícia dins la igualtat, això, però, no vol dir que amb el temps i la consegüent demostració de les capacitats d’un mateix aquesta regla no canviï. Vull dir, doncs, que mantenint la igualtat no es pot mantenir la justícia, demano una igualtat d’oportunitats, no una igualtat absoluta.
Un exemple molt proper d’això en el camp laboral seria que, per llei, homes i dones són iguals, però a la pràctica hi ha més ascensos masculins que femenins. S’ha demostrat que la discriminació positiva envers les dones en l’àmbit legal és la millor solució, per tant, per trencar amb una desigualtat se’n pot usar una altra i així, la desigualtat i no la igualtat pot produir una situació de justícia.


Si be fins ara he tractat la igualtat i la justícia, és del meu parer pensar que encara em falta manifestar la meva opinió d’aquestes dues lligades amb la llibertat. En poques paraules, la igualtat s’ha de sotmetre a la llibertat, i aquesta a la justícia. Si un té una llibertat, però en el seu ús trepitja el dret d’ algú altre el primer no podria exercir-la, mentre que un segon amb la mateixa llibertat, que pogués fer-ne ús sense efectes negatius si que la podria exercir, i així la justícia es mantindria però no la igualtat. Un exemple per a entendre-ho més be: tothom té dret a escoltar música, a les persones A i B els agrada la música forta, l’A viu en un bloc de pisos, mentre que el B viu envoltat de no-res. Només la persona B té la llibertat de posar música forta, ja que els veïns de l’A tenen el dret de no sentir la música. És així que, tot i inicialment ser iguals, A i B, que tenen els mateixos drets són tractats desigualment, però tot i així justament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada