Jo denuncio la incapacitat de les persones per entendre
que la diversitat de religions o costums no es un problema, sinó una forma de
créixer culturalment.
Tot i en el mon actual en el que vivim, on un hauria de
ser lliure de pensar el que vol, el veí et pot odiar simplement perquè el
teu déu té 4 braços mes que el seu, on hom és capaç de començar una guerra perquè
creu que tots els practicants de una certa religió són igual de radicals i
perillosos, on un líder de un país pot exterminar mitja població perquè pensen
diferent que ell, i tristament cadascú d'aquests culpables creu que té raó, i
el que encara és mes trist que encara hi hagi molta gent al radera afavorint
aquest pensament, dient-li que fa ben fet, que s'ho mereixien. I
si t'atreveixes a portar-los la contraria, t’acusaran de inculte,
terrorista o el que creguin oportú per que callis.
Moltes d'aquestes accions, tristament, són dutes a terme
per gent que no sap realment el que està representant, perquè simplement és el
que pensa la majoria de la gent amb que s'ha relacionat, perquè algú li ha dit
allò, i aquí és on es demostra la verdadera incultura, quan un no és capaç de
contrastar opinions, que quan li diuen Vermell, no es molesta a mirar si
realment és aquest color, sinó que baixa el cap i repeteix fins que s’ho creu.
La única solució per aquest problema es la conscienciació
de la societat sobre la cultura, que un per tenir la seva ni és millor ni
pitjor que la del costat ni li has de fer aprendre a la força perquè tu creguis
que ho sigui, i quan, i només quan un estigui content de que el del costat
tingui una cultura diferent per poder-ne aprendre en comptes de estar-ho perquè
sigui igual, llavors haurem fet un pas endavant en aquest problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada