JO DENUNCIO

Jo denuncio les condicions que alguns dels alumnes d’ESO i Batxillerat hem de conviure diàriament. 

Ja fa més de sis anys que al costat de casa meva varen inaugurar un nou institut d’ESO, el SES Serra de Noet;  fins aquí seria la cosa més normal del món. Falten aules per aprovisionar l’augment d’alumnes de Berga i el Berguedà, doncs fem un institut nou! La sorpresa ja va ser quan  en comptes de construir un Institut d’obra i en condicions pròpies del segle que vivim, va ser la descarrega d’uns quants mòduls prefabricats de planxa,( molt propis de les empreses de construcció quan van a fer una obra i que solen ser provisionals d’uns mesos) encerclats per una barres de ferro per limitar el carrer on passen els cotxes del pati on surten els adolescents a l’esbarjo.

 La cosa no acaba aquí, es va prometre els alumnes que en aquells moments començaven primer, que seria una cosa esporàdica i temporal. Ja passem a sis  anys des de aquell 2008. No cal dir que les condicions on un estudiant ha de passar quatre anys de la seva vida no son les millors. Patir constantment les condicions climàtiques del moment, ja sigui amb calor, o fred, o en el pitjor dels casos quan  fa un parell d’ anys es va haver de desallotjar l’institut per fortes ventades, per poder garantir la seguretat dels alumnes.

A més d’aquest símil d’Institut, tenim també els barracons de Batxillerat de l’Institut IES Guillem de Berguedà on les condicions són les mateixes.

Vull pensar que la solució per aquest problema és prioritzar la destinació de diner públic. Si contem tots els diners que es varen gastar en el seu moment a fer tot aquest projecte d’obra, potser tindríem els terrenys i fonaments d’un segon institut. I si el nostre govern s’agafés el sistema d’educació com un projecte de futur on invertir és prosperitat, no es malgastarien els diners públics que surten de la butxaca del contribuïen.