Un dels molts exemples del fet que denuncio són els desnonaments. És moral que un banc faci fora del seu pis a una família per no poder fer front al pagament d'una quota de la hipoteca? Si bé és veritat que hem de pagar tot allò que comprem, sigui un pis o una barra de pa, penso que el dret a un habitatge digne és fonamental per a les persones. Això és especialment greu en el cas de les famílies amb nens petits o la gent gran, ja que són els col·lectius més desfavorits. En alguns casos extrems, els desnonats arriben a suicidar-se, desesperats davant un fet que els supera. Una societat del benestar, com la nostra, no pot permetre que es produeixin situacions tan greus com aquestes.
Encara és més preocupant que les institucions, que haurien de treballar pel bé comú, es posin del costat dels bancs en comptes d'intentar buscar una solució per a la situació precària que viuen milers de persones al nostre país. Fins i tot hem pogut veure com coneguts polítics han criticat les plataformes que ajuden els desnonats.
Aquest és un cas complicat, ja que els bancs es resisteixen a perdre beneficis, però crec que si les institucions tinguessin una voluntat real de solucionar-ho, podrien fer-ho fàcilment. Els bancs, que són propietaris de la majoria de pisos buits construïts abans de la crisi econòmica, els podrien cedir a les famílies desnonades a canvi d'algun servei com a contrapartida, ja que en la situació actual no podran donar sortida a aquests pisos en el mercat immobiliari. Aquesta mesura ja s'ha començat a aplicar en alguns municipis, demostrant d'aquesta manera que quan les institucions estan al costat de la ciutadania en comptes dels interessos privats, la societat en surt beneficiada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada