JO DENUNCIO

El de quedar-se embarassada no és una cosa impersonal, així doncs, jo denuncio la imposició de la llei contra l’avortament que es va imposar fa uns mesos a Espanya.

Sincerament penso que una dona ha de poder decidir què vol fer en el moment que sap que està embarassada. Hauria de tenir el dret a decidir si vol tenir aquest fill o filla per poder donar-li tot el què necessiti. També pot passar que la dona es quedi embarassada, i pel simple fet de no veure’s preparada per formar una família amb la seva parella decideixi avortar. Un cas molt diferent seria el d’una dona que s’ha quedat embarassada com a conseqüència d’un abús o violació; i molt pitjor encara és el cas d’aquelles dones que tot i voler formar una família amb la seva parella, en les primeres ecografies se’ls ha informat que el seu fill o filla té un tant per cent molt elevat de patir una malaltia neurodegenerativa o algun altre tipus problema que el pot afectar tota la vida.

És per tots aquests motius que aquesta llei mai no s’hauria d’haver aplicat ja que actualment nomes poden avortar aquelles famílies que tinguin una quantitat de diners molt elevada, havent-ho de fer en clíniques de països estrangers, com ja s’havien vist obligades a fer molts anys enrere. Així doncs podem afirmar que amb l’aplicació d’aquesta llei el que hem fet és anar un pas enrere. Tanmateix, les famílies que no es poden permetre el cost tan elevat que té haver d’abandonar el país per anar a avortar a un altre, es veuen obligades a fer-ho en clíniques clandestines en el mateix país, tal i com es feia dècades abans i amb unes condicions pèssimes, deixant de banda la seva seguretat.

D’aquesta manera, denuncio la llei contra l’avortament impulsada pel ministre Gallardón i defenso que el dret d’avortar és una decisió que només hauria de prendre la dona la qual es troba amb una situació determinada, valorant tots els factors. Només hauria de ser decisió seva. La solució a aquest gran problema és una, i tots la sabem: impugnar aquesta llei.