dijous, 17 d’abril de 2014

Jo denuncio

Jo vull denunciar un fet amb el que m’he trobat ara que em es començo a plantejar el meu futur acadèmic. Per un estudiant espanyol, cursar una carrera dins d’Espanya li és bastant senzill –tot i que és veritat que cada cop és més car- ja que pot recórrer a diversos ajuts econòmics que facilitin els seus estudis. Per exemple si tens molt bones notes al Batxillerat, pots optar a la matrícula d’honor tenint el primer any de carrera gratuït, així com altres ajuts econòmics depenent del ingressos dels pares. Però en el moment que un estudiant espanyol decideix que, pels fets que siguin, vol cursar la seva carrera a l’estranger, tot es complica. Tot i que tinguis casi un 10 de mitjana del batxillerat; tot i que t’esforcis cada dia en treure molt bones notes; tot i que facis tot el que estigui a les teves mans per buscar una beca, no en trobes cap. I és que el govern dedica molt poc del pressupost del que disposa a l’educació, quan aquesta hauria de ser una de les principals prioritats, perquè, si perdem l’educació, què ens queda?

Després la gent es pregunta, què ho fa que els científics més famosos, els escriptors de més èxit i, en general, les persones al capdamunt dels respectius àmbits acadèmics, no siguin d’Espanya? I veiem clarament la diferència, per exemple amb Holanda. A holanda es dedica molta part del pressupost a l’educació i, si un holandès decideix anar a estudiar a l’estranger, li paguen els estudis! No hi hauria d’haver aquestes diferències entre països. A vegades sembla que Espanya sigui un país del tercer món.

La solució per aquest problema seria que, des del govern espanyol, es reconsideressin quines són les seves prioritats i amb què haurien d’invertir; en grans i luxosos edificis innecessaris i sous infinitament exagerats, o en el futur de la seva societat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada