divendres, 25 d’abril de 2014

JO DENUNCIO Jo denuncio a la gent que no compleix amb les coses amb les que es compromet. Les causes imagino que són la poca conciència de la gent al moment de comprometre's o també que no els entra el cap que al que es comprometen pot ser una cosa important per a algú altre. Normalment aquesta poca conciència fa que la gent que, per exemple, es compromet a fer un projecte s'hagi d'aguantar i no pugui fer realitat aquest projecte. Una solució a aquest problema és una cosa molt bàsica i que hauria de fer tothom, pensar abans d'actuar. Així s'evitarien molts problemes, malentesos i baralles. Una altre solució crec que seria que s'advertís abans de que es comprometin a fer qualsevol cosa del que serà necessari o de què s'haurà de fer però de manera de que s'entengui clarament quins podrien ser els imprevistos.

Jo denuncio

Jo denuncio una situació a la qual qualsevol de les dones ens podem trobar. El maltractament a la dona, un fet molt freqüent en el nostre país, un camí negre en el que et pots sentir perduda, sola i abandonada.

Pots arribar a trobar aquella persona que t'ho doni tot per ser feliç, que et doni forces per lluitar el dia a dia i que  sense tu ser conscient de la realitat porti una màscara amagant la seva pròpia malaltia. Ja no es parla de obsessió, ja es tracta d'un concepte molt més gran. Una persona amb aquests problemes no està feta per estar amb cap tipus de fèmina ja que no n'és del tot conscient dels seus actes. Injust per la dona i per tots aquells que l'envolten, que aquesta rebi danys físics i morals. No ha de ser una vida fàcil, perquè un cop la veritat ha sortit a la llum queda la fase de superació i ja no simplement això sinó que aquest trauma li pesarà per la resta dels seus dies.

Tot té solució. Per poder acabar amb aquest conflicte social és essencial que la víctima denunciï el més aviat possible l’assetjament per tal d'evitar que la situació s'agreugi.


La societat hauria de prendre consciència d'aquest fenomen per tal de detectar els casos que tenim a prop.

Jo denuncio

Jo denuncio la falta d’educació envers la tinença de mascotes. I és que avui en dia s’abandonen més de 30.000 animals a l’any que acaben en protectores d’animals que no tenen els ingressos necessaris per a mantenir aquest elevat nombre d’animals de companyia. Això ha causat un greu problema, ja que la FCM i la ACM van demanar al Parlament de Catalunya que s’adeqüés la Llei de Protecció d’Animals a la situació econòmica actual el que provocaria el sacrifici de tots aquells animals que no tenen cap possibilitat de ser adoptades, ja sigui per agressivitat, vellesa, estètica...
La falta d’educació en la població produeix sobretot l’increment de cadells a les protectores ja que del 25% dels gossos i el 47% dels gats que entren a les protectores són cadells menors de 4 mesos. La gent no és conscient del que suposa cuidar i mantenir una mascota. Evidentment els cadells no són problema ja que la majoria de vegades troben casa ràpidament, però per cada cadell adoptat, un gat o un gos adult perd la possibilitat de trobar família. Si a més a més de tot això afegim el fet que els ajuntament no subvencionen prou a aquests centres, arribem al punt actual en que moltes protectores han hagut de tancar i sacrificar els seus animals.
Un exemple molt clar d’educació de la població és pot veure en països com Alemanya, Suïssa, Suècia... En que les protectores gairebé no existeixen ja que la població no abandona. I és per això que moltes protectores catalanes envien els seus animals allà.
S’ha comprovat que els animals de companyia aporten molts beneficis, des de psicològics a terapèutics, inclús en la reinserció de presos a la societat. És per això, que les persones hauríem de ser una mica més conscients alhora d’escollir a la que serà la nostra mascota fins que aquesta mori i ser prou responsables com per complir amb la seva corresponent esterilització, salut i identificació de l'animal així com també obrir els ulls per a veure la situació en que es troben moltes protectores actualment a Catalunya que tot i tenir molts voluntaris i donacions, no aconsegueixen seguir endavant.



Jo Denuncio

Jo denuncio la incapacitat de les persones per entendre que la diversitat de religions o costums no es un problema, sinó una forma de créixer culturalment.

Tot i en el mon actual en el que vivim, on un hauria de ser lliure de pensar el que vol,  el veí et pot odiar simplement perquè el teu déu té 4 braços mes que el seu, on hom és capaç de començar una guerra perquè creu que tots els practicants de una certa religió són igual de radicals i perillosos, on un líder de un país pot exterminar mitja població perquè pensen diferent que ell, i tristament cadascú d'aquests culpables creu que té raó, i el que encara és mes trist que encara hi hagi molta gent al radera afavorint aquest pensament, dient-li que fa ben fet, que s'ho mereixien. I si t'atreveixes a portar-los la contraria, t’acusaran de inculte, terrorista o el que creguin oportú per que callis. 

Moltes d'aquestes accions, tristament, són dutes a terme per gent que no sap realment el que està representant, perquè simplement és el que pensa la majoria de la gent amb que s'ha relacionat, perquè algú li ha dit allò, i aquí és on es demostra la verdadera incultura, quan un no és capaç de contrastar opinions, que quan li diuen Vermell, no es molesta a mirar si realment és aquest color, sinó que baixa el cap i repeteix fins que s’ho creu.


La única solució per aquest problema es la conscienciació de la societat sobre la cultura, que un per tenir la seva ni és millor ni pitjor que la del costat ni li has de fer aprendre a la força perquè tu creguis que ho sigui, i quan, i només quan un estigui content de que el del costat tingui una cultura diferent per poder-ne aprendre en comptes de estar-ho perquè sigui igual, llavors haurem fet un pas endavant en aquest problema.

Jo denuncio

 Jo denuncio la discriminació abusiva de les agroindústries respecte un sector minoritari de la societat catalana, els pagesos, que representen un 1’7% de la població del nostre país però sovint són tractats com a ciutadans de tercera . Personalment crec que s’hauria de defensar més fortament aquest sector i més en una comarca com el Berguedà la qual comte d’un gran nombre de la població dedicada a la pagesia. Crec que tots els municipis amb activitat agrària haurien de tenir representació del sector en els seus ajuntaments. En molts pobles de Catalunya s’han trobat casos en què nouvinguts provinents de les grans ciutats han denunciat a l’ajuntament les  fortes olor de les granges de purins o bé el soroll de les esquelles de les vaques. Això en ocasions ha portat sancions per els pagesos per això m’agradaria demanar als ajuntaments una carta de conciliació envers els nous vinguts els quals hagin de signar una carta conforme queden assabentats del seu entorn. Una carta on signen el respecte cap a totes les activitats que l’envolten: campanes, granges,etc. També m’agradaria denunciar les polítiques de mercat que envolten al sector. Sovint s’han pactat preus de productes sota el seu preu de cost això porta a la ruina la pagesia catalana. També s’han donat casos de productes que han entrat al nostre país a qualsevol preu, sense aranzels i amb controls de qualitat que incompleixen les lleis europees.  Com a solució a tots aquets problemes m’agradaria plantejar que el conseller d’agricultura sigui un pagès o bé una persona que pugui demostrar que té un fort lligam amb el món rural. Per acabar m’agradaria demanar que en les escoles i instituts de poblacions rurals s’imparteixi una assignatura que tingui a veure amb el sector ja que un món tant proper per nosaltres com és la pagesia ens pugui semblar, en ocasions, molt llunyà.

Guim Llort i Alegret

JO DENUNCIO

Jo denuncio a tota la gent que va al bosc i a la muntanya pensant-se que és un lloc segur, on et pots vestir de qualsevol manera i que un cop allà hi pots fer el que vols sense pensar en el propi bosc i en les persones que viuen en aquell paratge.

Un exemple clar és el cas del Massís del Pedraforca situat a Saldes en el que quasi bé cada cap de setmana hi ha d’anar un helicòpter a rescatar a una persona o a un grup de gent, les causes són diverses, però una cosa bàsica que totes les persones podem arribar a pensar en començar a pujar a la muntanya és saber el propi estat físic, decidir de no pujar si fa mal temps i una altre cosa és anar amb un bon calçat ja que jo he arribat a veure a gent que l’han tingut que anar a buscar amb helicòpter per intentar pujar amb sandàlies.

També cal esmentar les destrosses que els “boletaires” fan al bosc. En la temporada de bolets tant la flora i la fauna que viu als boscos es veu molt afectada. Molts cops a l’entrada dels boscos t’hi pots arribar a trobar tota la brutícia que les persones no poden llança al contenidor sinó que sembla que els doni plaer el fet de llançar-ho al bosc.  Una de les coses més insòlites és el fet de trencar les branques dels arbres que estan en un costat de camí i no fan nosa, trepitjar tot el que trobis pel camí siguin bolets que tu no coneixes o altres plantes, perquè cada espècie de bolet o de planta té una funció dintre el sistema del bosc.
El govern està intentant solucionar el problema dels boletaires fen pagar una acreditació a totes les persones que vulguin entrar en un dels boscos, encara que ara només és una prova pilot. Però trobo més greu és que els veïns de la zona també hagin de pagar.


Jo proposo conscienciar més a la gent sobre les necessitats de mantenir un bosc net i amb bones condicions perquè els boscos són de tots. També informar a la gent sobre com s’ha d’anar a la muntanya per no fer-se mal. Aquestes són propostes molt simples però que no es posen a la pràctica. 

Jo denuncio

Jo denuncio la manca d'interès de la societat actual pels productes ecològics, i sobretot em refereixo als aliments. Anem cap a una societat cada cop més contaminada en la que tot el que ens envolta està ple de productes químics.

Una conseqüència d'aquesta despreocupació són els elevats preus de les botigues de productes ecològics. Uns preus molt elevats si els comparem amb el menjar que podem comprar als supermercats o a les botigues convencionals. Tot això fa que la gent no es pugui alimentar tan sovint de manera saludable. Els productes que actualment consumim estan sotmesos a controls rigorosos de qualitat des d'Europa, tot i això, aquests controls el que miren és que els aliments no sobrepassin el límit de productes tòxics. Malgrat això, aquests productes contenen una part de productes químics i això fa que al llarg de la nostra vida acumulem una quantitat de productes nocius al nostre cos que algun dia o altre ens passaran factura.

L'aspartam n'és un clar exemple. Fa uns anys va sortir un estudi que demostrava que ingerir aquest producte químic té unes conseqüències molt perilloses pel nostre organisme com és el càncer. L'aspartam el podem trobar als xiclets, caramels, begudes i també en pastisseria. Un dels països on hi ha un consum més freqüent d'aquest edulcorant tan perillós són els EUA on la ingesta de begues com la Coca Cola o pastes industrials és la primera del rànquing. Un dels productes que podem ingerir per substituïr aquest edulcorant és l'estèvia, una planta que per naturalesa ja té gust dolç i que podem adquirir en qualsevol establiment on venguin productes naturals ( tot i que el preu sigui igualment elevat ). Una altra opció és comprar directament la planta i cultivar-la per després utilitzar-la al nostre dia a dia.

Malauradament productes com l'estèvia es troben poc al nostre abast i si volem adquirir-los hem de pagar un preu extra. Per això jo denuncio aquest poc interès que hi ha en la societat per anar cap a un món més saludable. La solució seria abaixar els preus d'aquests productes perquè estiguin a l'abast de tothom però sembla que això no interessa als governs. Si seguim així arribarem a tal punt que per exemple el pa dels supermercats costarà deu cèntims i en canvi el pa ecològic i no industrial costarà el doble del que costa ara. Què s'hauria de fer? S'hauria d'anar per un camí més natural i enlloc de malgastar els diners en productes que a vegades ni els necessitem, els hauríem d'invertir en menjar saludable i bo per a nosaltres.

JO DENUNCIO


Jo denuncio que la liberalització dels preus de l’energia i els serveis no es fan per afavorir els consumidors sinó per què les companyies augmentin preus de manera desmesurada.

La idea inicial d'afavorir la competència entre les diferents productores d’electricitat, distribuïdores de gas i petroli  o operadores de telefonia suposava que els preus finals que pagarien els consumidors serien realment més competitius i més propers als que es paguen als països del nostre voltant.

La realitat de la situació ha estat tota la contrària donat que a les companyies esmentades els hi ha faltat temps per posar-se d’acord i marcar uns preus a l’alça que la única cosa que han fet ha estat augmentar els preus dels seus productes, que la competència entre elles hagi estat falsa i que, de retruc, hagin augmentat els preus en generals de la resta de productes per l’encariment del transport.

Aquestes companyies, moltes d’elles sorgides de la desmembració o la privatització d’empreses públiques (pagades i mantingudes amb els impostos de tots els ciutadans), busquen només l’enriquiment fàcil i ràpid i no el benefici dels ciutadans. Els propis governs, siguin de l’Estat, de les Autonomies o dels Ajuntaments, estan segrestats per aquestes empreses donat que tots els serveis que presten ho fan amb càrrec als impostos i s’encarreguen de fer lleis i regulacions que les afavoreixen no fos cas que s’enfadin amb ells i els penalitzin d’alguna manera.

Aquestes companyies no tenen en compte que els seus orígens públics les fan hereves de l’esforç i els diners de tots els ciutadans i no els tenen en compte en el seu desmesurat enriquiment. A més, sempre estan “plorant” de que el que paguem els ciutadans està per sota del preu que a ells els costa produir l’energia o el producte que ens venen. Per què a França, o Alemanya aquest serveis són més econòmics, es que les empreses espanyoles són més “tontes” que les de la resta d’Europa i no saben fer-ho amb menys cost?

Això es solucionaria obligant a les diferents companyies a ser més competitives, sancionaria les actituds que tenen de posar-se d’acord a l’hora de marcar les tarifes cosa que tothom sap però que sembla que els governs no veuen o no volen veure, marcaria uns preus clars dels serveis i de l’energia, que no calgui fer 3 o 4 carreres universitàries per entendre les tarifes i les factures que ens fan i impediria que els polítics es puguin “jubilar” als consells d’administració o a les consultories d’aquestes empreses.

JO DENUNCIO

JO DENUNCIO

Jo denuncio totes – o la immensa majoria- de les polítiques i reformes que està aplicant el partit que governa a dia d’avui l’estat espanyol, el Partit Popular.

Abans de decidir-me a escriure aquestes ratlles m’he estat plantejant molta estona què volia denunciar però era incapaç d’escollir: reforma de l’avortament, reforma de les noves taxes judicials, reforma de l’educació (la coneguda com “La llei Wert”), reforma laboral –més poder per l’empresari i menys pel treballador-, no deixar votar als catalans –dic votar, no tiro més lluny-, escàndols de corrupció, retallades, pujar l’IVA al 21%, menys beques… Bé, era una llarga llista, però no per llarga no important. Qualsevol dels punts que he dit anteriorment mereixen una denuncia. Com que s’havia de triar un sol tema ho englobaré tot en denunciar la política actual del partit de govern.
Primer de tot m’agradaria començar –i seria molt incoherent si no ho fés- per les retallades. No és un tema més important que els altres, però a causa d’aquestes hi ha gent dormint a un caixer automàtic, es tanquen –o es privatitzen, que aquest seria un altre tema a denunciar- o classes sense calefacció i amb una quantitat d’alumnes massa elevada. L’actual govern, segons el meu perer, aconsegueix una cosa complicadíssima: convertit a milions d’espanyols en masoquistes. Sí, sí, fora cara d’extranyeses. El PP ha aconseguit que gent de classe baixa o classa mitjana els voti, tot i fent una política que fa que cada dia perdin valor adquisitiu i passin a ser més pobres, amb menys serveis i amb unes condicions de treball més dures.
Puc arribar a entendre que algú de classe alta, un empresari, els voti. És normal. Bé, algú de classe alta, un empresari, i no amant de la democràcia, els voti. Li fan la política que més bé li va: pot acomiadar molt més fàcilment als treballadors, pot ‘abusar’ més tranquil·lament d’ells ja que si els treballadors l’han de denunciar i portar-lo a judici hauran de pagar unes taxes judicials que faran que no ho facin per si “surt més car el suc que la sardina” o simplement no hi puguin arribar, no deixen expressar lliurament i pacificament a les urnes els catalans, el seu fill podrà seguir estudiant a l’escola privada i anar a la universitat sense problemes, possiblement faci algun negoci en brut i no passi res perquè tots es cobreixen a tots i un llarg etcètra.
El millor és quan, patint la pitjor crisis en dècades, surten els governants i diuen que paciència, que tot està millorant, que surten ja els famosos “brotes verdes” i que anem “en la buena dirección”. Però jo em pregunto i us convido a preguntar-vos també a vosaltres: ells han anat mai en la “mala dirección”? Ells han deixat mai els “brotes verdes”? No ens enganyem: tots els que diuen això, no han patit la crisis. El fill no ha entrat a la universitat pública per unes dècimes? No deixarà els estudis perquè els pares pagaran una universitat privada (si no hi anava ja de bon començament). Què s’han d’operar però hi ha llista d’espera? No esperaran i aniran a una clínica privada. Què volen avortar però ara està prohibit perquè un ministre ha decidit portar endavant una de les lleis més retrògrades i ha tirat endavant el que no va ni gosar Aznar? Doncs aniran a un altre país en una clínica privada. I així podríem estar hores i hores, explicant com d’hipòcrites són. Ah no! No puc acabar encara! Aquest punt és clau per entendre la manera de fer del PP: augmenta l’IVA fins al 21%, també la cultura. Anar al cine, al teatre o a un concert es converteix en un sacrifici per a moltes famílies per l’exagerat preu a causa d’aquest impost, i què fan ells? Redueixen fins a un 7-9% l’IVA… de la compra i venta d’obres d’art. M’abstindré de fer cap comentari. Treieu vosaltres mateixos les conclusions.
El greu problema és que fem exactament el que faig jo ara: queixar-nos davant d’un paper. Veiem les notícies i ens indignem, però tampoc fem res per canviar-ho. Mentre jo escric, tu llegeixes i un altre fa el que sigui, en algun racó d’aquest país algú està pensant si podrà sopar aquesta nit o a quin banc dormirà. Sí, potser se’ns encongeix el cor, però passen cinc minuts i ens n’oblidem. I això és el més trist de tot: han aconseguit fer un país –perdó per l’expressió- de merda i normalitzar-ho. Ens sembla normal que robin diners públics, els desnonnaments a famílies senceres o àvis, que retirin gairebé totes les beques, que no deixin que un poble no pugui decidir el seu futur, que es tanquin hospitals o que hi hagi cues d’esperes d’anys. Ens queixem molt i, al final acabem dient: però vaja... què hi farem?


Les conclusions i les possibles solucions són molt fàcils. Espanya ha d’obrir els ulls o s’estamparà, encara molt més fort, contra un mur de perdra. El Partit Popular va obtindre en les últimes eleccions majoria absoluta i des de llavors no ha parat de fer unes lleis que, com a mínim, ens han traslladat 30 anys enrere: castellà a les aules, no es podrà avortar sinó és un cas molt extrem, privatitzar els hospitals, condicions laborals pèssimes, que només acabin estudiant els rics i tenir un país d’ignorats i per tant molt més manipulable, poca credibilitat en els mitjans de comunicació (també eines de manipulació) i en la justícia… Només porten 2 anys de legislatura, per tant, encara en queden 2 més i no es preveuen molt millors. Després hi haurà eleccions i serà Espanya i els espanyols qui decideixin el seu futur: canviar de “dirección” o estampar-se. Dos anys amb el Partit Popular han sigut suficients per veure que volen l’Espanya del 1980, imagineu-vos amb 8. Però bé, no ens enganyem: uns, tot i ser de classe treballadora, votaran al PP i uns altres deixarem anar amb resignació el de sempre: què hi farem…?

JO DENUNCIO


Jo denuncio la poca cultura musical del jovent d'avui dia. Actualment, la música no és apreciada ja que la música electrònica com, l’”electro dance”, el “house”, “reggaeton”, “techno”, etc, està fent que grans clàssics del rock, blues, pop passin a un segon pla.

La causa principal d’aquesta incultura és deguda a que el jovent està molt més en contacte amb la música electrònica que no pas amb la música rock. A les discoteques, per exemple, deixen entrar a menors d’edat i des de ben petits tenen una única referència musical que és l’electrònica.

Un clar exemple d’aquest poc coneixament d’altre música, és que vaig anar a un concert a Berga del gran clàssic de la música rock, Elliott Murphy i jo era la persona més jove del local. Tenia 17 anys.

Una solució a aquest problema, és que a les discoteques es limitessin a deixar entrar a majors d’edat o bé que es posi música més variada. A més a més, una altre possible solució és que a les escoles i instituts es donés més importància a la música i que els motivessin a conèixer la història de la música. Per exemple, a païssos com Anglaterra formen musicalment als joves des de ben petits i això fa que puguin tenir un coneixement molt més ampli.

Personalment m’agradaria encoratjar als joves que s’interesessin per uns altres estils de música i que creuin les seves fronteres musicals per tal que puguin arribar a tenir una gran cultura i fins i tot poder arribar preferir anar a un concert de l’Elliott Murphy que anar a la discoteca.

JO DENUNCIO

Jo denuncio la mentalitat monolingüe i la falta de respecte en vers les altres llengües que no siguin el castellà dintre la societat espanyola. Tot i que el govern espanyol no ho vulgui reconèixer, Espanya és un estat el qual està format per diferents nacions i diferents llengües com la catalana, la basca o la gallega. Ja des de sempre ha existit aquest nacionalisme espanyol envers les diferents llengües minoritàries dintre l’estat espanyol per molt que molts sempre ho han negat. Jo però, em centraré més amb el conflicte a Catalunya:

El cas és que des de l’inici del procés sobiranista català, aquest fet s’ha accentuat encara més, i els atacs per part del nacionalisme espanyol han estat constants i sense fi.

Trobo que és molt preocupant que s’hagin insultat, menyspreat o criticat persones pel sol fet de promoure la llengua i la cultura catalanes. És el cas de la famosa cantant Shakira la qual va treure la cançó “boig per tu” en el seu nou disc i poques hores més tard es va crear una polèmica molt gran que va fer bullir les xarxes socials. Shakira va rebre un allau d’insults per part de nacionalistes espanyols que s’havien sentit ofesos pel sol fet que la cantant hagués cantat una cançó en català.

I això no és un cas aïllat, altres casos similars han creat polèmica per aquest fet. El mateix va passar amb Josep Guardiola l’ex-entrenador del Barça el qual va ser durament criticat per fer unes declaracions en Català dirigides al seu amic Tito Vilanova. Els atacs no només han estat dirigits cap a persones conegudes, al carrer trobem diversos casos de persones detingudes i multades pel sol fet de negar-se a parlar en castellà davant de les autoritats espanyoles.

Personalment he de dir que tinc molt poques esperances que aquesta situació d’agressió lingüística constant canviï. La solució ideal seria que el govern posés en marxa un seguit de mecanismes per tal d’evitar aquestes situacions, s’hauria de promoure l’ igualtat entre les diferents llengües, així com canviar la aquesta mentalitat monolingüe valorant i augmentant el respecte cap a les diferents llengües minoritàries que es parlen a Espanya.

Això seria la situació ideal, però és evident que l’estat espanyol no canviarà, ja portem massa anys així, i com que no hi ha cap mena de voluntat per part d’Espanya per canviar la situació jo proposo que Catalunya sigui un nou estat independent per tal que la seva llengua i la seva cultura sigui respectada i valorada i no es perdi.

JO DENUNCIO

JO DENUNCIO

Jo denuncio la falta de veracitat ens els mitjans de comunicació que es veuen supeditats als interessos dels governants. La majoria de les notícies més importants o rellevants que la gent del carrer hauria de saber se’ls amaga per la senzilla raó d’evitar una situació d’alerta i de rebuig contra els mateixos governants.

L’evidència d’això es troba en que quan alts càrrecs d’estats diferents es reuneixen amb la intenció de fer creure que el que busquen són solucions, pactes, idees o bé respostes per tal d’aconseguir una millora de les situacions que afecten a la població, no és tal cosa la que busquen, sinó, la seva rellevància, prestigi i també els interessos econòmics dels quals ells en puguin gaudir.

Els mitjans de comunicació davant d’aquests galimaties han de dur a terme diferents equilibris per poder buscar les paraules més acurades i encertades alhora de redactar a l’efecte de no disgustar o contradir aquests governants.

No vull dir amb tot això que no hi hagi diaris independents i periodistes, que sovint es juguen la feina i a vegades fins i tot s’exposen a situacions perilloses, per poder transmetre a la gent la realitat tal i com és, de la forma més clara i precisa possible. Tot i que comprenc que a vegades hi ha fets que no es puguin dir, per evitar situacions massa alarmants.

Sincerament voldria que les persones que llegeixen els diaris en puguin treure les seves pròpies conclusions del què de la notícia i no del com ha estat presentada, utilitzant sempre un criteri intel·ligent.  



Maria Alberich Martí

Jo denuncio

Jo denuncio l'absurda moralitat estigmatitzada en que ens basem per definir com a correcte les decisions de la vida d'una persona. En una societat relativament desenvolupada i intel·ligent el la que en teoria vivim, trobo absurd, que pràcticament l'únic esquema de vida acceptat sigui; aconseguir uns estudis, que et condueixi'n a una feina, que et condueix-hi a una jubilació.
Les causes de la situació estan més a la vista del que molta gent pensa. La veritat, és que la societat “moderneta” en que vivim esta més ancorada en el passat del que vol admetre. Els ideals més conservadors encara son vius en gran part de la població, fins i tot, aquell que creu ser una ésser lliure i autònom, de ideologia lliberal i sense conviccions de cap mena, accepta de manera evident l'esquema de vida imposat per la societat, i el seu rerefons conservador, que impedeix un desenvolupament personal i lliure de la estructuració de la vida.
Es un fet que passa inadvertit, ja que tota persona que se'n pugui adonar és pressa per boig, i així, el sistema manté tancades les boques d'aquells que volen viure la vida de forma persona i de lliure pensament, mantenint les “vides motlle”, necessàries per sostenir la maquinaria de control social.
No és doncs un problema personal de certs individus enfadats amb la societat, sinó un gran defecte en la confecció d'una xarxa social sostenible, un mostra dels defectes i limitacions que l'ésser humà encara troba en desenvolupar-se.
Davant de tal pedra en el camí, cal que de manera immediata, és doni veu a la mancança de llibertat, i que de manera progressiva, a traves d'una educació de qualitat, es transmetin uns ideals adequats a l'actual progrés humà, que permetin a les futures generacions, créixer amb una pedra menys al camí.

Jo denuncio

Jo denuncio la qualitat d'alguns programes televisius, que donen uns valors totalment contraris a la cultura i l'educació.

Cada vegada hi ha més programes a la televisió els quals el seu únic propòsit és fer diners, i per tant no els importa gens els valors que transmeten a la gent que ho mira, ja sigui perquè vulgui mirar-ho o per casualitat, ja sigui una persona adulta, un jove o un nen. La causa més important d'aquest problema és que la gent ho mira, i dona popularitat a aquests tipus de programes, encara que només ho facin per desconnectar moltes vegades, haurien de pensar quines conseqüències pot suposar donar més visualitzacions a certs programes que no aporten res en cap mena de camp. Uns clars exemples dels programes als que em refereixo són els coneguts "Jersey Shore", "Gandía Shore", etc. que es van fer molt populars ara ja farà un temps, o l'actual "Mujeres y hombres y viceversa".

La solució més fàcil seria que deixessin d'emetre aquest tipus de programes, que a més tenen un gran impacte a la població juvenil en molts sentits, però tal com està l'economia tothom aprofita per treure diners d'on pot, encara que això comporti un impacte negatiu. Per tant, la solució que quedaria seria que la gent parés de mirar aquesta mena de programes, cosa que és molt difícil, per no dir impossible, ja que per desgràcia molta gent prefereix veure això que no pas per exemple obrir un llibre, que segur que li aportarà uns valors molt més culturals.

JO DENUNCIO...

Jo denuncio l’actual concepte de literatura i el preu dels llibres.

El passat dimecres 23 de maig va ser el dia de Sant Jordi. És un dia especial per el catalans que regalen roses i llibres. Les llibreries locals estan de gom a gom plenes de llibres de tot tipus, gèneres ,mides i colors. Els llibres són una font de cultura i d’educació. Et fan reflexionar, riure, aprendre i pensar per tu mateix. Ara bé, quin hauria de ser el preu just de tota aquesta cultura i coneixement? Realment paguem per el contingut del llibre o per la seva edició? El nou llibre de la Belén Esteban val uns 18 euros de mitja. En canvi un altre llibre com per exemple Oliver Twist de Charles Dickens també en val 18. El preu és el mateix però tenen un valor completament diferent. Un personatge mediàtic de la televisió no es pot comparar amb un escriptor de la categoria de Dickens. És un insult per els grans escriptors que els seus llibres estiguin al costat d’aquest tipus de  lectura tan pobre. El concepte de literatura està evolucionant d’una manera tan negativa que els clàssics ja són llibres rebutjats i poc venuts. També podem pensar que els llibres no es venen bé per el seu preu. Fa 10 anys els llibres es venien a un preu molt més mòdic. Si als preus desorbitats li sumem la crisi econòmica i el poc interès per la lectura el resultat final no és gaire positiu.

Què cal fer per millorar aquesta situació? Encara que  ja  existeixen els llibres de butxaca, el seu nombre és molt petit i limitat. Una altre opció que ja està en marxa són els llibres digitals. Amb la revolució de les tecnologies era inevitable que s’informatitzessin els llibres. Comprar un llibre digital és un bon recurs tant per qüestions d’espai com econòmiques.  Però no és la millor solució per a tots aquells clàssics que prefereixen llegir en paper. Una bona solució seria fer dues edicions del llibre en paper completament diferents.  La primera hauria de ser atraient i elaborada per tal de cridar l’atenció dels lector en un mercat tant competitiu i  desinteressat com l’actual.  La segona edició hauria d’utilitzar paper de menys qualitat amb una portada molt senzilla ja que és això el que encareix el preu. Aquest preu no hauria de ser superior  als 10 euros.


D’aquesta manera afavoriríem el comerç dels llibres i per tant al consum de la cultura. 

JO DENUNCIO


Avui en dia, la tecnologia ha avançat molt, fet que beneficia a gran part de la població. És un servei molt eficaç que ha facilitat la comunicació, les màquines, els cotxes, els televisors... Tota la informació ens arriba directa i ràpidament. La globalització i modernització a donat peu a no tenir, amb prou feines, temps per adonar-nos del què en realitat està passant.

Apart de tot els avantatges que ens ofereixen aquestes, les tecnologies també han incrementat molt l’addicció i la pèrdua de temps usant-les; els petits joves ja comencen a tenir aparells electrònics des de molt petits. Les tecnologies, però, també tenen petits inconvenients: les pantalles cansen la vista i ja han provocat un increment de deficiències visuals com la miopia i cansament prematur en molts dels joves i, això, és un fet demostrable a diari. També cal tenir present que en els últims anys, els satèl·lits, les antenes i totes les instal·lacions inhalàmbriques provoquen radiació que de ben segur no són beneficioses per la salut humana. Ens resta temps per fer la feina però per altra banda ens en roba perquè ens enganxa a seguir utilitzant-les.

Han substituït a les persones en moltes fàbriques, facilitant la feina més pesada i per tant és pràctic però beneficiós per a pocs. S'ha reemplaçat molt el sector terciari, deixant sense feina a molt personal. Ara bé, pel motiu de voler incrementar els beneficis, els empresaris exploten als treballadors, i en molts casos, aquests viuen en condicions de vida pèssimes. Com ja ho anunciava Marx cada vegada hi ha una classe baixa més ampla i una classe alta més petita, desapareixent, així, la classe mitjana.

Trobo que les tecnologies han de continuar avançant, i que serà així de ben segur en el temps proper i cada cop més de pressa. No em nego a aquests fets, sinó el contrari, perquè trobo imprescindible que sigui així per mantenir i continuar avançant en el progrés humà. Hi manca, però, un treball de valors i actituds que no depèn de la tecnologia sinó de l'educació personal on les famílies i els professors poden ajudar a fer possible aquesta vessant feble de les persones del segle XXI.

M'agradaria poder comptar amb una millor societat, establir paràmetres que beneficiessin a ambdós, treballadors i empresaris, controlar millor tots els productes utilitzats en la fabricació d'aparells, i assegurar-se que no siguin perjudicials per a la salut i sobretot que el benestar en totes les persones fos més fàcil. També voldria dir que aquesta societat amb tanta tecnologia provoca que els joves ben preparats hagin de marxar del país on s'han format per treballar fora i això empobreix la població futura. Però malauradament, les utopies eren cosa de Plató i altres autors en temps més daurats.

jo denuncio

Jo deuncio que la política i el futbol jugin a la vegada en comptes de fer-ho per separat.El fet de que en els camps de futbol actuals, en molts dels partits, les aficions dels clubs en el camp mantinguin molt més present la política que no pas el animar i donar suport al seu equip.

Actualment, el futbol i la política estan en un punt en el que veure un partit FC Barcelona- Real Madrid, (per posar un exemple) es anar a escoltar una constant discusió entre ambdues aficions plena de insults i odi entre elles, veure faltes de respecte, cremes de banderes i banderes amb una gran falta de respecte per a molta gent tan present com no en el estadi. No es un enfrentament continu  envers el tema futbolistic, sinó en temes que enfrenten actualment a Espanya i Catalunya. No només hi ha conflictes relacionats amb aquest tema dins l'estat Espanyol sinó també en altres zones com Argentina o Mèxic, on aquests conflictes han acabat molt pitjor que aquí, amb autèntiques batalles entre aficions.

Una de les moltes causes que ens han portat a aquest extrem són que dins les competicions que es disputen durant l'any tractin amb aquest tema tan delicat.En diferents competicions, com per exemple l'anomenada copa mundial de la FIFA o Eurocopa competicions disputades dins Europa, són els primers que afavoreixen que es generin aquests conflictes dins la societat, en el fet de dividir aquests equips segons el territori en el qual els jugadors que la formen, han de tenir la nacionalitat del seu pais per poder jugar unica i exclusivament amb aquella selecció. Aquestes competicions fan que per posar un exemple a Catalunya la gent no estigui d'acord que els jugadors de la pròpia zona no pugin crear la seva selecció i participar en aquestes competicions com a una selecció més.

Com a possible solució per a minimitzar aquest conflicte seria prohibir banderes que no fasin referència als equips que s'enfrentaran en el partit, prohibir l'entrada de aquests sectors radicals que entren dins els estadis no a disfrutar del espectacle del futbol, sinó a durant el temps que transcorre el partit a estar en constant conflicte amb els rivals estorbant així a les altres persones que animen i gaudeixen  del futbol sense entrar en conflictes socials i polítics.

JO DENUNCIO

Jo denuncio una de les pràctiques més agressives que esta reben el nostre poble per part dels governs català i espanyol, la privatització de les empreses i dels serveis públics, un tema que ens afecta a tots.

Ja fa anys que les polítiques del govern del “Partido Popular” (PP), i anteriorment el govern del “Partido socialista obrero español” (PSOE), a l’estat espanyol, convidaven a desenvolupar aquesta pràctica que jo denuncio, les seves afirmacions partien del principi que l'Estat no havia de realitzar cap tipus d'activitat empresarial i que calia posar en mans privades totes les empreses susceptibles de ser comprades per accionistes privats. Amb aquesta acció, la de privatitzar tot lo públic, l’Estat espanyol es desentenia de moltes despeses però seguia controlant l'activitat i reben beneficis segons l'estipulat a través dels impostos i el marc jurídic. I on és el problema? El problema el trobem quan, en poc temps, els serveis més bàsics i fonamentals de qualsevol societat han passat a formar part de multinacionals i interessos privats que podran fer, amb aquest nou negoci que han adquirit, el que vulguin, per sobre la voluntat dels seus usuaris, nosaltres.

Però no només el PP i el PSOE són aficionats a aquesta pràctica d’on en treuen grans beneficis, el govern català de convergència i unió també ha estat afí al desenvolupament de les privatitzacions, des de ja fa massa temps que veiem com es privatitza l’educació, la sanitat, el transport públic, l’energia, l’aigua, etc. Dia rere dia veiem com ens anem convertint en una simple mercaderia, des de que els alumnes i els malalts són clients estem perdent serveis que només hi poden accedir una minoria.

Per tot això i molt més, jo critico aquesta situació i crec que la solució la trobem en, primer de tot, aturar les privatitzacions, i seguidament, la municipalització de les empreses per tal de que l’Estat i els municipis tinguin un control més democràtic d'aquests serveis i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. Des del meu punt de vista, considero que el criteri que ha de tenir d’un servei públic mai ha de ser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

JO DENUNCIO



En una societat consumista i materialista com és la nostre s’han perdut tots els principis i valors. Internet, televisió i altres medis d’informació parlen a diari de la profunda crisi econòmica però no es parla, en absolut, de la gran crisi de valors que assola per tot el món. Competitivitat, individualisme, especulació, corrupció... I és que “Homo homini lupus est” afirmà Plaute a l’antiguitat.

L’ésser humà, actualment, està evolucionant cap a una societat fonamentada en la mentida i estereotips. Anem cap al pou. Els carrers que abans estaven plens de canalla corrent i jugant ara s’omplen de tristor a causa de les noves tecnologies. Milions de joves idolatren a personatges indesitjables, que de ben segur són un mal referent per a ells. El conformisme a fet migues al nostre entorn, i la gent, hipnotitzada, no para de comprar tot el que veu en televisió. Cada cop trobem més referents de Bulling, sobretot a les escoles, i és que l’homofòbia, la xenofòbia i el racisme estan a l’ordre del dia.

El racionalisme de la il·lustració és aigua passada, a classes de filosofia ens solien dir que, segons Rousseau, l’ésser humà és bo per naturalesa, doncs per a la naturalesa l’ésser humà no és res, només som un cúmul d’hipocresia que, com formigues, ens conformem amb tot i fem cas sense qüestionant-se però encara avui espero que, algun dia, busquem el perquè de les coses i només llavors, podrem veure al forat on ens hem ficat. Em temo però, que llavors ja serà massa fons i no en podrem sortir.

JO DENUNCIO


Jo denuncio la pressió i la competència que els pares transmeten als seus fills en la pràctica d’activitats lúdiques. Entenem les activitats lúdiques com a un joc. Etimològicament, la paraula joc prové de dos mots: iocum i ludus-lüder els quals fan referència a broma, diversió i acudit. Però es així com ho perceben realment els infants?

Últimament, s’han produït diversos fets molt violents entre adults en alguns camps de futbol on es disputaven partits de futbol base, és a dir, nens i nenes entre 6 i 12 anys que el que volen és gaudir de la seva passió per l’esport. És per això, que no voldria estrictament denunciar als pares, sinó fer-los reflexionar des d’un punt de vista més humà i personal que no pas com a experta en aquest àmbit.

Personalment i des de la pròpia experiència, tinc dos germans petits als quals els encanta el futbol i més d’una vegada he pogut observar conductes obsessives d’alguns pares vers aquesta mateixa activitat que els seus fills estaven realitzant. És cert que els pares són un element clau en aquest esport, ja que és gracies a ells que els seus fills hi poden participar, però en trobem de diferents tipus: pares educats, que els animen, que no tenen cap interès... Però també pares competitius i frustrats. Ara bé, cal ser conscient de la conducta que adopta cada pare o mare, ja que en aquesta etapa de la vida, els infants són com esponges que poc a poc van absorbint tota la informació que reben. És a dir, els pares són una referència per als seus fills, i en aquest cas, els fills seran capaços de fer l’impossible per fer-los feliços. Així que cal anar alerta amb qualsevol gest, acció i conducta que els pares facin, ja que aquesta pot ser apresa pel seu fill i adoptar-la com a un fet quotidià.

Ara bé, què podem fer per canviar aquesta mentalitat? Aplicar una solució general pot resultar difícil, però només cal fer veure als pares que ells són els principals mestres de la vida dels seus fills. I, sobretot, ensenyar-los a saber guanyar i a saber perdre, un consell important no només en l’àmbit lúdic sinó també per a la pròpia superació i realització com a persona.

Jo denuncio



Jo denuncio la ment tant i tant tancada que tenen gran part del Govern Espanyol. Diuen que estem en un país democràtic, lliure i totalment neutre respecte el conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya, que ells fan tot el possible per trobar un equilibri positiu per les dos parts del conflicte.

L’únic que demana el poble català és tenir l’oportunitat de poder fer una consulta al proper 9 de novembre on es podran triar dos opcions (sí o no) a dos preguntes: Vols que Catalunya sigui un estat? En el cas afirmatiu, vols que sigui un estat independent?
Molt probablement els resultats serien molt positius per Catalunya, per tant des de Madrid ja s’ha dit que Catalunya no serà independent facin per la via que ho facin, se’ls negarà tot.  
Hi ha infinitat d’arguments a favor de la independència. En l’actual situació de lliure mercat Catalunya és més viable amb Estat Propi: fàcil concentració d’ajuts als sectors més capdavanters. Així opina la majoria d’experts nacionals i internacionals. A més, hi ha el dret de l’autodeterminació, en que la Declaració dels Drets Humans a Nacions Unides al 1970, va aprovar el dret d'autodeterminació a la doctrina del protocol internacional. En resum, tot poble té dret a la lliure determinació per enfrontar situacions de manca de representació o d'opressió per part d'un govern determinat.
Catalunya esgotarà totes les possibles vies per aconseguir la independència per tots els marcs legals, amb molta força i amb molta il·lusió, perquè Catalunya ha sigut, és i serà un país que no es fa enrere mai. Però si Espanya segueix dient no a tot el que Catalunya proposa, s’iniciaran vies il·legals com per exemple la independència unilateral, i no agradarà, però es farà tot el possible perquè el poble català sigui lliure.
Perquè no es podrà fer res davant d’un poble unit, alegre i combatent. Sí i Sí.

Jordi Picas Pagerols