Jo denuncio la falta de vocació que tenen algunes persones
al exercir un treball. En aquests moments de crisis on tantes persones es
troben en situacions adverses i sense feina; vull denunciar la manca d’ il·lusió
en que algunes persones s’ agafen la seva professió, ja siguin mestres,
empresaris o policies. Algú podria pensar que això no pot millorar ja que les
persones som com som i si algú es “vago” ho és i punt, però jo crec que no
es realment així, tots podem millorar en molts aspectes.
M’ agradaria que aquestes persones s’ adonessin que realment
són uns privilegiats, que tenen la possibilitat de guanyar un sou, encara que
sigui baix, i poder tirar endavant. Per aquest motiu, demano a tots aquells/es
que no realitzin el seu treball de cada dia amb suficient il·lusió, ganes i
esforç que es parin uns moments a pensar amb les persones que es lleven cada
matí sense saber si podran menjar o posar-se unes sabates noves perquè les
velles s ‘ han trencat i en aquelles altres que cada día surten a buscar un treball. Només si elles mateixes s’ adonen que no estan donant
el màxim, i decideixen millorar, crec que la societat milloraria en molts
aspectes relacionats com l’educació i la sanitat.
Tot això dit fins ara, també seria aplicable a tots
nosaltres, els estudiants, que en molts moments no dediquem prou esforç i
sobretot il·lusió a la hora d’ anar a l’ institut o de fer les tasques diàries que els professors ens manen.
Per aquest motiu, tots ens podem fer una crítica personal i preguntar-nos “Estem
satisfets amb el nostre treball?” o “Podríem fer les coses amb més esforç?”. Com
ja he dit abans, si tots ens preocupem de millorar personalment, la societat
millorarà... i molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada