divendres, 25 d’abril del 2014
JO DENUNCIO
Jo denuncio a la gent que no compleix amb les coses amb les que es compromet. Les causes imagino que són la poca conciència de la gent al moment de comprometre's o també que no els entra el cap que al que es comprometen pot ser una cosa important per a algú altre. Normalment aquesta poca conciència fa que la gent que, per exemple, es compromet a fer un projecte s'hagi d'aguantar i no pugui fer realitat aquest projecte. Una solució a aquest problema és una cosa molt bàsica i que hauria de fer tothom, pensar abans d'actuar. Així s'evitarien molts problemes, malentesos i baralles. Una altre solució crec que seria que s'advertís abans de que es comprometin a fer qualsevol cosa del que serà necessari o de què s'haurà de fer però de manera de que s'entengui clarament quins podrien ser els imprevistos.
Jo denuncio
Jo denuncio una situació a la qual qualsevol de les dones
ens podem trobar. El maltractament a la dona, un fet molt freqüent en el nostre
país, un camí negre en el que et pots sentir perduda, sola i abandonada.
Pots arribar a trobar aquella persona que t'ho doni tot per
ser feliç, que et doni forces per lluitar el dia a dia i que sense tu ser conscient de la realitat porti
una màscara amagant la seva pròpia malaltia. Ja no es parla de obsessió, ja es
tracta d'un concepte molt més gran. Una persona amb aquests problemes no està
feta per estar amb cap tipus de fèmina ja que no n'és del tot conscient dels
seus actes. Injust per la dona i per tots aquells que l'envolten, que aquesta
rebi danys físics i morals. No ha de ser una vida fàcil, perquè un cop la
veritat ha sortit a la llum queda la fase de superació i ja no simplement això
sinó que aquest trauma li pesarà per la resta dels seus dies.
Tot té solució. Per poder acabar amb aquest conflicte social
és essencial que la víctima denunciï el més aviat possible l’assetjament per
tal d'evitar que la situació s'agreugi.
La societat hauria de prendre consciència d'aquest fenomen
per tal de detectar els casos que tenim a prop.
Jo denuncio
Jo denuncio la falta d’educació
envers la tinença de mascotes. I és que avui en dia s’abandonen més de 30.000
animals a l’any que acaben en protectores d’animals que no tenen els ingressos
necessaris per a mantenir aquest elevat nombre d’animals de companyia. Això ha
causat un greu problema, ja que la FCM i la ACM van demanar al Parlament de
Catalunya que s’adeqüés la Llei de Protecció d’Animals a la situació econòmica
actual el que provocaria el sacrifici de tots aquells animals que no tenen cap
possibilitat de ser adoptades, ja sigui per agressivitat, vellesa, estètica...
La falta d’educació en la
població produeix sobretot l’increment de cadells a les protectores ja que del
25% dels gossos i el 47% dels gats que entren a les protectores són cadells menors
de 4 mesos. La gent no és conscient del que suposa cuidar i mantenir una
mascota. Evidentment els cadells no són problema ja que la majoria de vegades
troben casa ràpidament, però per cada cadell adoptat, un gat o un gos adult
perd la possibilitat de trobar família. Si a més a més de tot això afegim el
fet que els ajuntament no subvencionen prou a aquests centres, arribem al punt
actual en que moltes protectores han hagut de tancar i sacrificar els seus
animals.
Un exemple molt clar d’educació
de la població és pot veure en països com Alemanya, Suïssa, Suècia... En que
les protectores gairebé no existeixen ja que la població no abandona. I és per
això que moltes protectores catalanes envien els seus animals allà.
S’ha comprovat que els animals de
companyia aporten molts beneficis, des de psicològics a terapèutics, inclús en
la reinserció de presos a la societat. És per això, que les persones hauríem de
ser una mica més conscients alhora d’escollir a la que serà la nostra mascota
fins que aquesta mori i ser prou responsables com per complir amb la seva
corresponent esterilització, salut i identificació de l'animal així com també
obrir els ulls per a veure la situació en que es troben moltes protectores
actualment a Catalunya que tot i tenir molts voluntaris i donacions, no
aconsegueixen seguir endavant.
Jo Denuncio
Jo denuncio la incapacitat de les persones per entendre
que la diversitat de religions o costums no es un problema, sinó una forma de
créixer culturalment.
Tot i en el mon actual en el que vivim, on un hauria de
ser lliure de pensar el que vol, el veí et pot odiar simplement perquè el
teu déu té 4 braços mes que el seu, on hom és capaç de començar una guerra perquè
creu que tots els practicants de una certa religió són igual de radicals i
perillosos, on un líder de un país pot exterminar mitja població perquè pensen
diferent que ell, i tristament cadascú d'aquests culpables creu que té raó, i
el que encara és mes trist que encara hi hagi molta gent al radera afavorint
aquest pensament, dient-li que fa ben fet, que s'ho mereixien. I
si t'atreveixes a portar-los la contraria, t’acusaran de inculte,
terrorista o el que creguin oportú per que callis.
Moltes d'aquestes accions, tristament, són dutes a terme
per gent que no sap realment el que està representant, perquè simplement és el
que pensa la majoria de la gent amb que s'ha relacionat, perquè algú li ha dit
allò, i aquí és on es demostra la verdadera incultura, quan un no és capaç de
contrastar opinions, que quan li diuen Vermell, no es molesta a mirar si
realment és aquest color, sinó que baixa el cap i repeteix fins que s’ho creu.
La única solució per aquest problema es la conscienciació
de la societat sobre la cultura, que un per tenir la seva ni és millor ni
pitjor que la del costat ni li has de fer aprendre a la força perquè tu creguis
que ho sigui, i quan, i només quan un estigui content de que el del costat
tingui una cultura diferent per poder-ne aprendre en comptes de estar-ho perquè
sigui igual, llavors haurem fet un pas endavant en aquest problema.
Jo denuncio
Jo denuncio la discriminació
abusiva de les agroindústries respecte un sector minoritari de la societat
catalana, els pagesos, que representen un 1’7% de la població del nostre país
però sovint són tractats com a ciutadans de tercera . Personalment crec que s’hauria
de defensar més fortament aquest sector i més en una comarca com el Berguedà la
qual comte d’un gran nombre de la població dedicada a la pagesia. Crec que tots
els municipis amb activitat agrària haurien de tenir representació del sector
en els seus ajuntaments. En molts pobles de Catalunya s’han trobat casos en què
nouvinguts provinents de les grans ciutats han denunciat a l’ajuntament les fortes olor de les granges de purins o bé el soroll
de les esquelles de les vaques. Això en ocasions ha portat sancions per els
pagesos per això m’agradaria demanar als ajuntaments una carta de conciliació
envers els nous vinguts els quals hagin de signar una carta conforme queden
assabentats del seu entorn. Una carta on signen el respecte cap a totes les
activitats que l’envolten: campanes, granges,etc. També m’agradaria denunciar
les polítiques de mercat que envolten al sector. Sovint s’han pactat preus de
productes sota el seu preu de cost això porta a la ruina la pagesia catalana.
També s’han donat casos de productes que han entrat al nostre país a qualsevol
preu, sense aranzels i amb controls de qualitat que incompleixen les lleis
europees. Com a solució a tots aquets
problemes m’agradaria plantejar que el conseller d’agricultura sigui un pagès o
bé una persona que pugui demostrar que té un fort lligam amb el món rural. Per
acabar m’agradaria demanar que en les escoles i instituts de poblacions rurals
s’imparteixi una assignatura que tingui a veure amb el sector ja que un món
tant proper per nosaltres com és la pagesia ens pugui semblar, en ocasions,
molt llunyà.
Guim Llort i Alegret
JO DENUNCIO
Jo denuncio a
tota la gent que va al bosc i a la muntanya pensant-se que és un lloc segur, on
et pots vestir de qualsevol manera i que un cop allà hi pots fer el que vols
sense pensar en el propi bosc i en les persones que viuen en aquell paratge.
Un exemple clar
és el cas del Massís del Pedraforca situat a Saldes en el que quasi bé cada cap
de setmana hi ha d’anar un helicòpter a rescatar a una persona o a un grup de
gent, les causes són diverses, però una cosa bàsica que totes les persones
podem arribar a pensar en començar a pujar a la muntanya és saber el propi
estat físic, decidir de no pujar si fa mal temps i una altre cosa és anar amb
un bon calçat ja que jo he arribat a veure a gent que l’han tingut que anar a buscar
amb helicòpter per intentar pujar amb sandàlies.
També cal
esmentar les destrosses que els “boletaires” fan al bosc. En la temporada de
bolets tant la flora i la fauna que viu als boscos es veu molt afectada. Molts cops
a l’entrada dels boscos t’hi pots arribar a trobar tota la brutícia que les
persones no poden llança al contenidor sinó que sembla que els doni plaer el
fet de llançar-ho al bosc. Una de les
coses més insòlites és el fet de trencar les branques dels arbres que estan en
un costat de camí i no fan nosa, trepitjar tot el que trobis pel camí siguin
bolets que tu no coneixes o altres plantes, perquè cada espècie de bolet o de
planta té una funció dintre el sistema del bosc.
El govern està
intentant solucionar el problema dels boletaires fen pagar una acreditació a
totes les persones que vulguin entrar en un dels boscos, encara que ara només
és una prova pilot. Però trobo més greu és que els veïns de la zona també hagin
de pagar.
Jo proposo conscienciar
més a la gent sobre les necessitats de mantenir un bosc net i amb bones
condicions perquè els boscos són de tots. També informar a la gent sobre com s’ha
d’anar a la muntanya per no fer-se mal. Aquestes són propostes molt simples
però que no es posen a la pràctica.
Jo denuncio
Jo denuncio la manca d'interès de la societat actual pels productes ecològics, i sobretot em refereixo als aliments. Anem cap a una societat cada cop més contaminada en la que tot el que ens envolta està ple de productes químics.
Una conseqüència d'aquesta despreocupació són els elevats preus de les botigues de productes ecològics. Uns preus molt elevats si els comparem amb el menjar que podem comprar als supermercats o a les botigues convencionals. Tot això fa que la gent no es pugui alimentar tan sovint de manera saludable. Els productes que actualment consumim estan sotmesos a controls rigorosos de qualitat des d'Europa, tot i això, aquests controls el que miren és que els aliments no sobrepassin el límit de productes tòxics. Malgrat això, aquests productes contenen una part de productes químics i això fa que al llarg de la nostra vida acumulem una quantitat de productes nocius al nostre cos que algun dia o altre ens passaran factura.
L'aspartam n'és un clar exemple. Fa uns anys va sortir un estudi que demostrava que ingerir aquest producte químic té unes conseqüències molt perilloses pel nostre organisme com és el càncer. L'aspartam el podem trobar als xiclets, caramels, begudes i també en pastisseria. Un dels països on hi ha un consum més freqüent d'aquest edulcorant tan perillós són els EUA on la ingesta de begues com la Coca Cola o pastes industrials és la primera del rànquing. Un dels productes que podem ingerir per substituïr aquest edulcorant és l'estèvia, una planta que per naturalesa ja té gust dolç i que podem adquirir en qualsevol establiment on venguin productes naturals ( tot i que el preu sigui igualment elevat ). Una altra opció és comprar directament la planta i cultivar-la per després utilitzar-la al nostre dia a dia.
Malauradament productes com l'estèvia es troben poc al nostre abast i si volem adquirir-los hem de pagar un preu extra. Per això jo denuncio aquest poc interès que hi ha en la societat per anar cap a un món més saludable. La solució seria abaixar els preus d'aquests productes perquè estiguin a l'abast de tothom però sembla que això no interessa als governs. Si seguim així arribarem a tal punt que per exemple el pa dels supermercats costarà deu cèntims i en canvi el pa ecològic i no industrial costarà el doble del que costa ara. Què s'hauria de fer? S'hauria d'anar per un camí més natural i enlloc de malgastar els diners en productes que a vegades ni els necessitem, els hauríem d'invertir en menjar saludable i bo per a nosaltres.
Una conseqüència d'aquesta despreocupació són els elevats preus de les botigues de productes ecològics. Uns preus molt elevats si els comparem amb el menjar que podem comprar als supermercats o a les botigues convencionals. Tot això fa que la gent no es pugui alimentar tan sovint de manera saludable. Els productes que actualment consumim estan sotmesos a controls rigorosos de qualitat des d'Europa, tot i això, aquests controls el que miren és que els aliments no sobrepassin el límit de productes tòxics. Malgrat això, aquests productes contenen una part de productes químics i això fa que al llarg de la nostra vida acumulem una quantitat de productes nocius al nostre cos que algun dia o altre ens passaran factura.
L'aspartam n'és un clar exemple. Fa uns anys va sortir un estudi que demostrava que ingerir aquest producte químic té unes conseqüències molt perilloses pel nostre organisme com és el càncer. L'aspartam el podem trobar als xiclets, caramels, begudes i també en pastisseria. Un dels països on hi ha un consum més freqüent d'aquest edulcorant tan perillós són els EUA on la ingesta de begues com la Coca Cola o pastes industrials és la primera del rànquing. Un dels productes que podem ingerir per substituïr aquest edulcorant és l'estèvia, una planta que per naturalesa ja té gust dolç i que podem adquirir en qualsevol establiment on venguin productes naturals ( tot i que el preu sigui igualment elevat ). Una altra opció és comprar directament la planta i cultivar-la per després utilitzar-la al nostre dia a dia.
Malauradament productes com l'estèvia es troben poc al nostre abast i si volem adquirir-los hem de pagar un preu extra. Per això jo denuncio aquest poc interès que hi ha en la societat per anar cap a un món més saludable. La solució seria abaixar els preus d'aquests productes perquè estiguin a l'abast de tothom però sembla que això no interessa als governs. Si seguim així arribarem a tal punt que per exemple el pa dels supermercats costarà deu cèntims i en canvi el pa ecològic i no industrial costarà el doble del que costa ara. Què s'hauria de fer? S'hauria d'anar per un camí més natural i enlloc de malgastar els diners en productes que a vegades ni els necessitem, els hauríem d'invertir en menjar saludable i bo per a nosaltres.
JO DENUNCIO
Jo denuncio que la liberalització dels preus de l’energia i els serveis
no es fan per afavorir els consumidors sinó per què les companyies augmentin
preus de manera desmesurada.
La idea inicial d'afavorir la competència entre les diferents productores
d’electricitat, distribuïdores de gas i petroli
o operadores de telefonia suposava que els preus finals que pagarien els
consumidors serien realment més competitius i més propers als que es paguen als
països del nostre voltant.
La realitat de la situació ha estat tota la contrària donat que a les
companyies esmentades els hi ha faltat temps per posar-se d’acord i marcar uns
preus a l’alça que la única cosa que han fet ha estat augmentar els preus dels
seus productes, que la competència entre elles hagi estat falsa i que, de
retruc, hagin augmentat els preus en generals de la resta de productes per
l’encariment del transport.
Aquestes companyies, moltes d’elles sorgides de la desmembració o la
privatització d’empreses públiques (pagades i mantingudes amb els impostos de
tots els ciutadans), busquen només l’enriquiment fàcil i ràpid i no el benefici
dels ciutadans. Els propis governs, siguin de l’Estat, de les Autonomies o dels
Ajuntaments, estan segrestats per aquestes empreses donat que tots els serveis
que presten ho fan amb càrrec als impostos i s’encarreguen de fer lleis i
regulacions que les afavoreixen no fos cas que s’enfadin amb ells i els
penalitzin d’alguna manera.
Aquestes companyies no tenen en compte que els seus orígens públics les
fan hereves de l’esforç i els diners de tots els ciutadans i no els tenen en
compte en el seu desmesurat enriquiment. A més, sempre estan “plorant” de que
el que paguem els ciutadans està per sota del preu que a ells els costa produir
l’energia o el producte que ens venen. Per què a França, o Alemanya aquest
serveis són més econòmics, es que les empreses espanyoles són més “tontes” que
les de la resta d’Europa i no saben fer-ho amb menys cost?
Això es solucionaria obligant a les diferents companyies a ser més
competitives, sancionaria les actituds que tenen de posar-se d’acord a l’hora
de marcar les tarifes cosa que tothom sap però que sembla que els governs no
veuen o no volen veure, marcaria uns preus clars dels serveis i de l’energia,
que no calgui fer 3 o 4 carreres universitàries per entendre les tarifes i les
factures que ens fan i impediria que els polítics es puguin “jubilar” als
consells d’administració o a les consultories d’aquestes empreses.
JO DENUNCIO
JO
DENUNCIO
Jo
denuncio totes – o la immensa majoria- de les polítiques i reformes que està
aplicant el partit que governa a dia d’avui l’estat espanyol, el Partit
Popular.
Abans
de decidir-me a escriure aquestes ratlles m’he estat plantejant molta estona
què volia denunciar però era incapaç d’escollir: reforma de l’avortament,
reforma de les noves taxes judicials, reforma de l’educació (la coneguda com
“La llei Wert”), reforma laboral –més poder per l’empresari i menys pel
treballador-, no deixar votar als catalans –dic votar, no tiro més lluny-,
escàndols de corrupció, retallades, pujar l’IVA al 21%, menys beques… Bé, era
una llarga llista, però no per llarga no important. Qualsevol dels punts que he
dit anteriorment mereixen una denuncia. Com que s’havia de triar un sol tema ho
englobaré tot en denunciar la política actual del partit de govern.
Primer
de tot m’agradaria començar –i seria molt incoherent si no ho fés- per les
retallades. No és un tema més important que els altres, però a causa d’aquestes
hi ha gent dormint a un caixer automàtic, es tanquen –o es privatitzen, que
aquest seria un altre tema a denunciar- o classes sense calefacció i amb una
quantitat d’alumnes massa elevada. L’actual govern, segons el meu perer,
aconsegueix una cosa complicadíssima: convertit a milions d’espanyols en
masoquistes. Sí, sí, fora cara d’extranyeses. El PP ha aconseguit que gent de
classe baixa o classa mitjana els voti, tot i fent una política que fa que cada
dia perdin valor adquisitiu i passin a ser més pobres, amb menys serveis i amb
unes condicions de treball més dures.
Puc
arribar a entendre que algú de classe alta, un empresari, els voti. És normal.
Bé, algú de classe alta, un empresari, i no amant de la democràcia, els voti.
Li fan la política que més bé li va: pot acomiadar molt més fàcilment als
treballadors, pot ‘abusar’ més tranquil·lament d’ells ja que si els
treballadors l’han de denunciar i portar-lo a judici hauran de pagar unes taxes
judicials que faran que no ho facin per si “surt més car el suc que la sardina”
o simplement no hi puguin arribar, no deixen expressar lliurament i
pacificament a les urnes els catalans, el seu fill podrà seguir estudiant a
l’escola privada i anar a la universitat sense problemes, possiblement faci
algun negoci en brut i no passi res perquè tots es cobreixen a tots i un llarg
etcètra.
El
millor és quan, patint la pitjor crisis en dècades, surten els governants i
diuen que paciència, que tot està millorant, que surten ja els famosos “brotes verdes” i
que anem “en la buena dirección”. Però jo em pregunto i us convido a
preguntar-vos també a vosaltres: ells han anat mai en la “mala dirección”? Ells
han deixat mai els “brotes verdes”? No ens enganyem: tots els que diuen això,
no han patit la crisis. El fill no ha entrat a la universitat pública per unes
dècimes? No deixarà els estudis perquè els pares pagaran una universitat
privada (si no hi anava ja de bon començament). Què s’han d’operar però hi ha
llista d’espera? No esperaran i aniran a una clínica privada. Què volen avortar
però ara està prohibit perquè un ministre ha decidit portar endavant una de les
lleis més retrògrades i ha tirat endavant el que no va ni gosar Aznar? Doncs
aniran a un altre país en una clínica privada. I així podríem estar hores i
hores, explicant com d’hipòcrites són. Ah no! No puc acabar encara! Aquest punt
és clau per entendre la manera de fer del PP: augmenta l’IVA fins al 21%, també
la cultura. Anar al cine, al teatre o a un concert es converteix en un
sacrifici per a moltes famílies per l’exagerat preu a causa d’aquest impost, i
què fan ells? Redueixen fins a un 7-9% l’IVA… de la compra i venta d’obres
d’art. M’abstindré de fer cap comentari. Treieu vosaltres mateixos les
conclusions.
El
greu problema és que fem exactament el que faig jo ara: queixar-nos davant d’un
paper. Veiem les notícies i ens indignem, però tampoc fem res per canviar-ho.
Mentre jo escric, tu llegeixes i un altre fa el que sigui, en algun racó
d’aquest país algú està pensant si podrà sopar aquesta nit o a quin banc
dormirà. Sí, potser se’ns encongeix el cor, però passen cinc minuts i ens
n’oblidem. I això és el més trist de tot: han aconseguit fer un país –perdó per
l’expressió- de merda i normalitzar-ho. Ens sembla normal que robin diners
públics, els desnonnaments a famílies senceres o àvis, que retirin gairebé
totes les beques, que no deixin que un poble no pugui decidir el seu futur, que
es tanquin hospitals o que hi hagi cues d’esperes d’anys. Ens queixem molt i,
al final acabem dient: però vaja... què
hi farem?
Les
conclusions i les possibles solucions són molt fàcils. Espanya ha d’obrir els
ulls o s’estamparà, encara molt més fort, contra un mur de perdra. El Partit
Popular va obtindre en les últimes eleccions majoria absoluta i des de llavors
no ha parat de fer unes lleis que, com a mínim, ens han traslladat 30 anys
enrere: castellà a les aules, no es podrà avortar sinó és un cas molt extrem,
privatitzar els hospitals, condicions laborals pèssimes, que només acabin
estudiant els rics i tenir un país d’ignorats i per tant molt més manipulable,
poca credibilitat en els mitjans de comunicació (també eines de manipulació) i
en la justícia… Només porten 2 anys de legislatura, per tant, encara en queden
2 més i no es preveuen molt millors. Després hi haurà eleccions i serà Espanya
i els espanyols qui decideixin el seu futur: canviar de “dirección” o
estampar-se. Dos anys amb el Partit Popular han sigut suficients per veure que
volen l’Espanya del 1980, imagineu-vos amb 8. Però bé, no ens enganyem: uns,
tot i ser de classe treballadora, votaran al PP i uns altres deixarem anar amb
resignació el de sempre: què hi farem…?
JO DENUNCIO
Jo denuncio la poca cultura musical del jovent d'avui dia. Actualment, la música no és apreciada ja que la música electrònica com, l’”electro dance”, el “house”, “reggaeton”, “techno”, etc, està fent que grans clàssics del rock, blues, pop passin a un segon pla.
La causa principal d’aquesta incultura és deguda a que el jovent està molt més en contacte amb la música electrònica que no pas amb la música rock. A les discoteques, per exemple, deixen entrar a menors d’edat i des de ben petits tenen una única referència musical que és l’electrònica.
Un clar exemple d’aquest poc coneixament d’altre música, és que vaig anar a un concert a Berga del gran clàssic de la música rock, Elliott Murphy i jo era la persona més jove del local. Tenia 17 anys.
Una solució a aquest problema, és que a les discoteques es limitessin a deixar entrar a majors d’edat o bé que es posi música més variada. A més a més, una altre possible solució és que a les escoles i instituts es donés més importància a la música i que els motivessin a conèixer la història de la música. Per exemple, a païssos com Anglaterra formen musicalment als joves des de ben petits i això fa que puguin tenir un coneixement molt més ampli.
Personalment m’agradaria encoratjar als joves que s’interesessin per uns altres estils de música i que creuin les seves fronteres musicals per tal que puguin arribar a tenir una gran cultura i fins i tot poder arribar preferir anar a un concert de l’Elliott Murphy que anar a la discoteca.
JO DENUNCIO
Jo denuncio la mentalitat monolingüe i la falta de respecte en vers les
altres llengües que no siguin el castellà dintre la societat espanyola. Tot i
que el govern espanyol no ho vulgui reconèixer, Espanya és un estat el qual
està format per diferents nacions i diferents llengües com la catalana, la
basca o la gallega. Ja des de sempre ha existit aquest nacionalisme espanyol
envers les diferents llengües minoritàries dintre l’estat espanyol per molt que
molts sempre ho han negat. Jo però, em centraré més amb el conflicte a
Catalunya:
El cas és que des de l’inici del procés sobiranista català, aquest fet s’ha
accentuat encara més, i els atacs per part del nacionalisme espanyol han estat
constants i sense fi.
Trobo que és molt preocupant que s’hagin insultat, menyspreat o criticat
persones pel sol fet de promoure la llengua i la cultura catalanes. És el cas
de la famosa cantant Shakira la qual va treure la cançó “boig per tu” en el seu
nou disc i poques hores més tard es va crear una polèmica molt gran que va fer
bullir les xarxes socials. Shakira va rebre un allau d’insults per part de
nacionalistes espanyols que s’havien sentit ofesos pel sol fet que la cantant
hagués cantat una cançó en català.
I això no és un cas aïllat, altres casos similars han creat polèmica per
aquest fet. El mateix va passar amb Josep Guardiola l’ex-entrenador del Barça
el qual va ser durament criticat per fer unes declaracions en Català dirigides
al seu amic Tito Vilanova. Els atacs no només han estat dirigits cap a persones
conegudes, al carrer trobem diversos casos de persones detingudes i multades
pel sol fet de negar-se a parlar en castellà davant de les autoritats
espanyoles.
Personalment he de dir que tinc molt poques esperances que aquesta situació
d’agressió lingüística constant canviï. La solució ideal seria que el govern
posés en marxa un seguit de mecanismes per tal d’evitar aquestes situacions,
s’hauria de promoure l’ igualtat entre les diferents llengües, així com canviar
la aquesta mentalitat monolingüe valorant i augmentant el respecte cap a les
diferents llengües minoritàries que es parlen a Espanya.
Això seria la situació ideal, però és evident que l’estat espanyol no
canviarà, ja portem massa anys així, i com que no hi ha cap mena de voluntat
per part d’Espanya per canviar la situació jo proposo que Catalunya sigui un
nou estat independent per tal que la seva llengua i la seva cultura sigui
respectada i valorada i no es perdi.
JO DENUNCIO
JO DENUNCIO
Jo denuncio la falta de veracitat ens
els mitjans de comunicació que es veuen supeditats als interessos dels
governants. La majoria de les notícies més importants o rellevants que la gent
del carrer hauria de saber se’ls amaga per la senzilla raó d’evitar una
situació d’alerta i de rebuig contra els mateixos governants.
L’evidència d’això es troba en que quan
alts càrrecs d’estats diferents es reuneixen amb la intenció de fer creure que
el que busquen són solucions, pactes, idees o bé respostes per tal d’aconseguir
una millora de les situacions que afecten a la població, no és tal cosa la que
busquen, sinó, la seva rellevància, prestigi i també els interessos econòmics
dels quals ells en puguin gaudir.
Els mitjans de comunicació davant d’aquests
galimaties han de dur a terme diferents equilibris per poder buscar les
paraules més acurades i encertades alhora de redactar a l’efecte de no
disgustar o contradir aquests governants.
No vull dir amb tot això que no hi hagi
diaris independents i periodistes, que sovint es juguen la feina i a vegades
fins i tot s’exposen a situacions perilloses, per poder transmetre a la gent la
realitat tal i com és, de la forma més clara i precisa possible. Tot i que comprenc
que a vegades hi ha fets que no es puguin dir, per evitar situacions massa alarmants.
Sincerament voldria que les persones que
llegeixen els diaris en puguin treure les seves pròpies conclusions del què de
la notícia i no del com ha estat presentada, utilitzant sempre un criteri intel·ligent.
Maria Alberich Martí
Jo denuncio
Jo denuncio l'absurda moralitat
estigmatitzada en que ens basem per definir com a correcte les
decisions de la vida d'una persona. En una societat relativament
desenvolupada i intel·ligent el la que en teoria vivim, trobo
absurd, que pràcticament l'únic esquema de vida acceptat sigui;
aconseguir uns estudis, que et condueixi'n a una feina, que et
condueix-hi a una jubilació.
Les causes de la situació estan més a
la vista del que molta gent pensa. La veritat, és que la societat
“moderneta” en que vivim esta més ancorada en el passat del que
vol admetre. Els ideals més conservadors encara son vius en gran
part de la població, fins i tot, aquell que creu ser una ésser
lliure i autònom, de ideologia lliberal i sense conviccions de cap
mena, accepta de manera evident l'esquema de vida imposat per la
societat, i el seu rerefons conservador, que impedeix un
desenvolupament personal i lliure de la estructuració de la vida.
Es un fet que passa inadvertit, ja que
tota persona que se'n pugui adonar és pressa per boig, i així, el
sistema manté tancades les boques d'aquells que volen viure la vida
de forma persona i de lliure pensament, mantenint les “vides
motlle”, necessàries per sostenir la maquinaria de control social.
No és doncs un problema personal de
certs individus enfadats amb la societat, sinó un gran defecte en la
confecció d'una xarxa social sostenible, un mostra dels defectes i
limitacions que l'ésser humà encara troba en desenvolupar-se.
Davant de tal pedra en el camí, cal
que de manera immediata, és doni veu a la mancança de llibertat, i
que de manera progressiva, a traves d'una educació de qualitat, es
transmetin uns ideals adequats a l'actual progrés humà, que
permetin a les futures generacions, créixer amb una pedra menys al
camí.
Jo denuncio
Jo denuncio la qualitat d'alguns programes televisius, que donen uns valors totalment contraris a la cultura i l'educació.
Cada vegada hi ha més programes a la televisió els quals el seu únic propòsit és fer diners, i per tant no els importa gens els valors que transmeten a la gent que ho mira, ja sigui perquè vulgui mirar-ho o per casualitat, ja sigui una persona adulta, un jove o un nen. La causa més important d'aquest problema és que la gent ho mira, i dona popularitat a aquests tipus de programes, encara que només ho facin per desconnectar moltes vegades, haurien de pensar quines conseqüències pot suposar donar més visualitzacions a certs programes que no aporten res en cap mena de camp. Uns clars exemples dels programes als que em refereixo són els coneguts "Jersey Shore", "Gandía Shore", etc. que es van fer molt populars ara ja farà un temps, o l'actual "Mujeres y hombres y viceversa".
La solució més fàcil seria que deixessin d'emetre aquest tipus de programes, que a més tenen un gran impacte a la població juvenil en molts sentits, però tal com està l'economia tothom aprofita per treure diners d'on pot, encara que això comporti un impacte negatiu. Per tant, la solució que quedaria seria que la gent parés de mirar aquesta mena de programes, cosa que és molt difícil, per no dir impossible, ja que per desgràcia molta gent prefereix veure això que no pas per exemple obrir un llibre, que segur que li aportarà uns valors molt més culturals.
Cada vegada hi ha més programes a la televisió els quals el seu únic propòsit és fer diners, i per tant no els importa gens els valors que transmeten a la gent que ho mira, ja sigui perquè vulgui mirar-ho o per casualitat, ja sigui una persona adulta, un jove o un nen. La causa més important d'aquest problema és que la gent ho mira, i dona popularitat a aquests tipus de programes, encara que només ho facin per desconnectar moltes vegades, haurien de pensar quines conseqüències pot suposar donar més visualitzacions a certs programes que no aporten res en cap mena de camp. Uns clars exemples dels programes als que em refereixo són els coneguts "Jersey Shore", "Gandía Shore", etc. que es van fer molt populars ara ja farà un temps, o l'actual "Mujeres y hombres y viceversa".
La solució més fàcil seria que deixessin d'emetre aquest tipus de programes, que a més tenen un gran impacte a la població juvenil en molts sentits, però tal com està l'economia tothom aprofita per treure diners d'on pot, encara que això comporti un impacte negatiu. Per tant, la solució que quedaria seria que la gent parés de mirar aquesta mena de programes, cosa que és molt difícil, per no dir impossible, ja que per desgràcia molta gent prefereix veure això que no pas per exemple obrir un llibre, que segur que li aportarà uns valors molt més culturals.
JO DENUNCIO...
Jo denuncio l’actual
concepte de literatura i el preu dels llibres.
El passat
dimecres 23 de maig va ser el dia de Sant Jordi. És un dia especial per el
catalans que regalen roses i llibres. Les llibreries locals estan de gom a gom
plenes de llibres de tot tipus, gèneres ,mides i colors. Els llibres són una
font de cultura i d’educació. Et fan reflexionar, riure, aprendre i pensar per
tu mateix. Ara bé, quin hauria de ser el preu just de tota aquesta cultura i
coneixement? Realment paguem per el contingut del llibre o per la seva edició?
El nou llibre de la Belén Esteban val uns 18 euros de mitja. En canvi un altre
llibre com per exemple Oliver Twist
de Charles Dickens també en val 18. El preu és el mateix però tenen un valor
completament diferent. Un personatge mediàtic de la televisió no es pot
comparar amb un escriptor de la categoria de Dickens. És un insult per els
grans escriptors que els seus llibres estiguin al costat d’aquest tipus de lectura tan pobre. El concepte de literatura
està evolucionant d’una manera tan
negativa que els clàssics ja són llibres rebutjats i poc venuts. També
podem pensar que els llibres no es venen bé per el seu preu. Fa 10 anys els
llibres es venien a un preu molt més mòdic. Si als preus desorbitats li sumem
la crisi econòmica i el poc interès per la lectura el resultat final no és
gaire positiu.
Què cal fer per
millorar aquesta situació? Encara que ja
existeixen els llibres de butxaca, el
seu nombre és molt petit i limitat. Una altre opció que ja està en marxa són
els llibres digitals. Amb la revolució de les tecnologies era inevitable que s’informatitzessin
els llibres. Comprar un llibre digital és un bon recurs tant per qüestions d’espai
com econòmiques. Però no és la millor
solució per a tots aquells clàssics que prefereixen llegir en paper. Una bona
solució seria fer dues edicions del llibre en paper completament diferents. La primera hauria de ser atraient i elaborada per
tal de cridar l’atenció dels lector en un mercat tant competitiu i desinteressat com l’actual. La segona edició hauria d’utilitzar paper de
menys qualitat amb una portada molt senzilla ja que és això el que encareix el
preu. Aquest preu no hauria de ser superior als 10 euros.
D’aquesta manera afavoriríem
el comerç dels llibres i per tant al consum de la cultura.
JO DENUNCIO
Avui en dia, la tecnologia ha avançat molt, fet que beneficia a gran part de la població. És un servei molt eficaç que ha facilitat la comunicació, les màquines, els cotxes, els televisors... Tota la informació ens arriba directa i ràpidament. La globalització i modernització a donat peu a no tenir, amb prou feines, temps per adonar-nos del què en realitat està passant.
Apart de tot els avantatges que ens ofereixen aquestes, les tecnologies
també han incrementat molt l’addicció i la pèrdua de temps usant-les; els
petits joves ja comencen a tenir aparells electrònics des de molt petits. Les
tecnologies, però, també tenen petits inconvenients: les pantalles cansen la
vista i ja han provocat un increment de deficiències visuals com la miopia i
cansament prematur en molts dels joves i, això, és un fet demostrable a
diari. També cal tenir present que en els últims anys, els satèl·lits, les
antenes i totes les instal·lacions inhalàmbriques provoquen radiació que de ben
segur no són beneficioses per la salut humana. Ens resta temps per fer la feina
però per altra banda ens en roba perquè ens enganxa a seguir utilitzant-les.
Han substituït a les persones en moltes fàbriques, facilitant la feina més
pesada i per tant és pràctic però beneficiós per a pocs. S'ha reemplaçat molt
el sector terciari, deixant sense feina a molt personal. Ara bé, pel motiu
de voler incrementar els beneficis, els empresaris exploten als treballadors, i
en molts casos, aquests viuen en condicions de vida pèssimes. Com ja ho
anunciava Marx cada vegada hi ha una classe baixa més ampla i una classe alta
més petita, desapareixent, així, la classe mitjana.
Trobo que les tecnologies han de continuar avançant, i que serà així de ben
segur en el temps proper i cada cop més de pressa. No em nego a aquests fets,
sinó el contrari, perquè trobo imprescindible que sigui així per mantenir i
continuar avançant en el progrés humà. Hi manca, però, un treball de valors i
actituds que no depèn de la tecnologia sinó de l'educació personal on les
famílies i els professors poden ajudar a fer possible aquesta vessant feble de
les persones del segle XXI.
M'agradaria poder comptar amb una millor societat, establir paràmetres que
beneficiessin a ambdós, treballadors i empresaris, controlar millor tots els
productes utilitzats en la fabricació d'aparells, i assegurar-se que no siguin
perjudicials per a la salut i sobretot que el benestar en totes les persones
fos més fàcil. També voldria dir que aquesta societat amb tanta tecnologia
provoca que els joves ben preparats hagin de marxar del país on s'han format
per treballar fora i això empobreix la població futura. Però malauradament, les
utopies eren cosa de Plató i altres autors en temps més daurats.
jo denuncio
Jo deuncio que la política i el futbol jugin a la vegada en comptes de fer-ho per separat.El fet de que en els camps de futbol actuals, en molts dels partits, les aficions dels clubs en el camp mantinguin molt més present la política que no pas el animar i donar suport al seu equip.
Actualment, el futbol i la política estan en un punt en el que veure un partit FC Barcelona- Real Madrid, (per posar un exemple) es anar a escoltar una constant discusió entre ambdues aficions plena de insults i odi entre elles, veure faltes de respecte, cremes de banderes i banderes amb una gran falta de respecte per a molta gent tan present com no en el estadi. No es un enfrentament continu envers el tema futbolistic, sinó en temes que enfrenten actualment a Espanya i Catalunya. No només hi ha conflictes relacionats amb aquest tema dins l'estat Espanyol sinó també en altres zones com Argentina o Mèxic, on aquests conflictes han acabat molt pitjor que aquí, amb autèntiques batalles entre aficions.
Una de les moltes causes que ens han portat a aquest extrem són que dins les competicions que es disputen durant l'any tractin amb aquest tema tan delicat.En diferents competicions, com per exemple l'anomenada copa mundial de la FIFA o Eurocopa competicions disputades dins Europa, són els primers que afavoreixen que es generin aquests conflictes dins la societat, en el fet de dividir aquests equips segons el territori en el qual els jugadors que la formen, han de tenir la nacionalitat del seu pais per poder jugar unica i exclusivament amb aquella selecció. Aquestes competicions fan que per posar un exemple a Catalunya la gent no estigui d'acord que els jugadors de la pròpia zona no pugin crear la seva selecció i participar en aquestes competicions com a una selecció més.
Com a possible solució per a minimitzar aquest conflicte seria prohibir banderes que no fasin referència als equips que s'enfrentaran en el partit, prohibir l'entrada de aquests sectors radicals que entren dins els estadis no a disfrutar del espectacle del futbol, sinó a durant el temps que transcorre el partit a estar en constant conflicte amb els rivals estorbant així a les altres persones que animen i gaudeixen del futbol sense entrar en conflictes socials i polítics.
Actualment, el futbol i la política estan en un punt en el que veure un partit FC Barcelona- Real Madrid, (per posar un exemple) es anar a escoltar una constant discusió entre ambdues aficions plena de insults i odi entre elles, veure faltes de respecte, cremes de banderes i banderes amb una gran falta de respecte per a molta gent tan present com no en el estadi. No es un enfrentament continu envers el tema futbolistic, sinó en temes que enfrenten actualment a Espanya i Catalunya. No només hi ha conflictes relacionats amb aquest tema dins l'estat Espanyol sinó també en altres zones com Argentina o Mèxic, on aquests conflictes han acabat molt pitjor que aquí, amb autèntiques batalles entre aficions.
Una de les moltes causes que ens han portat a aquest extrem són que dins les competicions que es disputen durant l'any tractin amb aquest tema tan delicat.En diferents competicions, com per exemple l'anomenada copa mundial de la FIFA o Eurocopa competicions disputades dins Europa, són els primers que afavoreixen que es generin aquests conflictes dins la societat, en el fet de dividir aquests equips segons el territori en el qual els jugadors que la formen, han de tenir la nacionalitat del seu pais per poder jugar unica i exclusivament amb aquella selecció. Aquestes competicions fan que per posar un exemple a Catalunya la gent no estigui d'acord que els jugadors de la pròpia zona no pugin crear la seva selecció i participar en aquestes competicions com a una selecció més.
Com a possible solució per a minimitzar aquest conflicte seria prohibir banderes que no fasin referència als equips que s'enfrentaran en el partit, prohibir l'entrada de aquests sectors radicals que entren dins els estadis no a disfrutar del espectacle del futbol, sinó a durant el temps que transcorre el partit a estar en constant conflicte amb els rivals estorbant així a les altres persones que animen i gaudeixen del futbol sense entrar en conflictes socials i polítics.
JO DENUNCIO
Jo
denuncio una de les pràctiques més agressives que esta reben el nostre poble
per part dels governs català i espanyol, la privatització de les empreses i
dels serveis públics, un tema que ens afecta a tots.
Ja
fa anys que les polítiques del govern del “Partido Popular” (PP), i
anteriorment el govern del “Partido socialista obrero español” (PSOE), a
l’estat espanyol, convidaven a desenvolupar aquesta pràctica que jo denuncio, les
seves afirmacions partien del principi que l'Estat no havia de realitzar cap
tipus d'activitat empresarial i que calia posar en mans privades totes les
empreses susceptibles de ser comprades per accionistes privats. Amb aquesta
acció, la de privatitzar tot lo públic, l’Estat espanyol es desentenia de
moltes despeses però seguia controlant l'activitat i reben beneficis segons
l'estipulat a través dels impostos i el marc jurídic. I on és el problema? El
problema el trobem quan, en poc temps, els serveis més bàsics i fonamentals de
qualsevol societat han passat a formar part de multinacionals i interessos
privats que podran fer, amb aquest nou negoci que han adquirit, el que vulguin,
per sobre la voluntat dels seus usuaris, nosaltres.
Però
no només el PP i el PSOE són aficionats a aquesta pràctica d’on en treuen grans
beneficis, el govern català de convergència i unió també ha estat afí al
desenvolupament de les privatitzacions, des de ja fa massa temps que veiem com
es privatitza l’educació, la sanitat, el transport públic, l’energia, l’aigua,
etc. Dia rere dia veiem com ens anem convertint en una simple mercaderia, des
de que els alumnes i els malalts són clients estem perdent serveis que només hi
poden accedir una minoria.
Per
tot això i molt més, jo critico aquesta situació i crec que la solució la
trobem en, primer de tot, aturar les privatitzacions, i seguidament, la
municipalització de les empreses per tal de que l’Estat i els municipis tinguin
un control més democràtic d'aquests serveis i unes millors condicions de
treball per als professionals que hi treballen. Des del meu punt de vista,
considero que el criteri que ha de tenir d’un servei públic mai ha de ser el de
l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.
JO DENUNCIO
En una societat consumista i materialista com és la nostre s’han perdut tots els principis i valors. Internet, televisió i altres medis d’informació parlen a diari de la profunda crisi econòmica però no es parla, en absolut, de la gran crisi de valors que assola per tot el món. Competitivitat, individualisme, especulació, corrupció... I és que “Homo homini lupus est” afirmà Plaute a l’antiguitat.
L’ésser humà, actualment, està evolucionant cap a una societat fonamentada
en la mentida i estereotips. Anem cap al pou. Els carrers que abans estaven
plens de canalla corrent i jugant ara s’omplen de tristor a causa de les noves
tecnologies. Milions de joves idolatren a personatges indesitjables, que de ben
segur són un mal referent per a ells. El conformisme a fet migues al nostre
entorn, i la gent, hipnotitzada, no para de comprar tot el que veu en
televisió. Cada cop trobem més referents de Bulling, sobretot a les escoles, i
és que l’homofòbia, la xenofòbia i el racisme estan a l’ordre del dia.
El racionalisme de la il·lustració és aigua passada, a classes de
filosofia ens solien dir que, segons Rousseau, l’ésser humà és bo per naturalesa,
doncs per a la naturalesa l’ésser humà no és res, només som un cúmul d’hipocresia
que, com formigues, ens conformem amb tot i fem cas sense qüestionant-se però
encara avui espero que, algun dia, busquem el perquè de les coses i només llavors,
podrem veure al forat on ens hem ficat. Em temo però, que llavors ja serà massa
fons i no en podrem sortir.
JO DENUNCIO
Jo denuncio
la pressió i la competència que els pares transmeten als seus fills en la
pràctica d’activitats lúdiques. Entenem les activitats lúdiques com a un joc.
Etimològicament, la paraula joc prové de dos mots: iocum i ludus-lüder
els quals fan referència a broma, diversió i acudit. Però es així com ho
perceben realment els infants?
Últimament,
s’han produït diversos fets molt violents entre adults en alguns camps de
futbol on es disputaven partits de futbol base, és a dir, nens i nenes entre 6
i 12 anys que el que volen és gaudir de la seva passió per l’esport. És per
això, que no voldria estrictament denunciar als pares, sinó fer-los reflexionar
des d’un punt de vista més humà i personal que no pas com a experta en aquest
àmbit.
Personalment
i des de la pròpia experiència, tinc dos germans petits als quals els encanta
el futbol i més d’una vegada he pogut observar conductes obsessives d’alguns
pares vers aquesta mateixa activitat que els seus fills estaven realitzant. És
cert que els pares són un element clau en aquest esport, ja que és gracies a
ells que els seus fills hi poden participar, però en trobem de diferents tipus:
pares educats, que els animen, que no tenen cap interès... Però també pares
competitius i frustrats. Ara bé, cal ser conscient de la conducta que adopta
cada pare o mare, ja que en aquesta etapa de la vida, els infants són com
esponges que poc a poc van absorbint tota la informació que reben. És a dir,
els pares són una referència per als seus fills, i en aquest cas, els fills
seran capaços de fer l’impossible per fer-los feliços. Així que cal anar alerta
amb qualsevol gest, acció i conducta que els pares facin, ja que aquesta pot
ser apresa pel seu fill i adoptar-la com a un fet quotidià.
Ara bé, què
podem fer per canviar aquesta mentalitat? Aplicar una solució general pot
resultar difícil, però només cal fer veure als pares que ells són els
principals mestres de la vida dels seus fills. I, sobretot, ensenyar-los a
saber guanyar i a saber perdre, un consell important no només en l’àmbit lúdic
sinó també per a la pròpia superació i realització com a persona.
Jo denuncio
Jo denuncio la ment tant i tant tancada que tenen gran part del Govern
Espanyol. Diuen que estem en un país democràtic, lliure i totalment neutre
respecte el conflicte que hi ha entre Catalunya i Espanya, que ells fan tot el
possible per trobar un equilibri positiu per les dos parts del conflicte.
L’únic que demana el poble català és tenir l’oportunitat de poder
fer una consulta al proper 9 de novembre on es podran triar dos opcions (sí o
no) a dos preguntes: Vols que Catalunya sigui un estat? En el cas afirmatiu,
vols que sigui un estat independent?
Molt probablement els resultats serien molt positius per
Catalunya, per tant des de Madrid ja s’ha dit que Catalunya no serà independent
facin per la via que ho facin, se’ls negarà tot.
Hi ha infinitat d’arguments a
favor de la independència. En l’actual
situació de lliure mercat Catalunya és més viable amb Estat Propi: fàcil
concentració d’ajuts als sectors més capdavanters. Així opina la majoria
d’experts nacionals i internacionals. A més, hi ha el dret de l’autodeterminació,
en que la Declaració dels Drets Humans a Nacions Unides al 1970, va aprovar el dret d'autodeterminació a la doctrina del
protocol internacional. En resum, tot poble té dret a la lliure determinació
per enfrontar situacions de manca de representació o d'opressió per part d'un
govern determinat.
Catalunya esgotarà totes les
possibles vies per aconseguir la independència per tots els marcs legals, amb
molta força i amb molta il·lusió, perquè Catalunya ha sigut, és i serà un país que
no es fa enrere mai. Però si Espanya segueix dient no a tot el que Catalunya
proposa, s’iniciaran vies il·legals com per exemple la independència unilateral,
i no agradarà, però es farà tot el possible perquè el poble català sigui
lliure.
Perquè no es podrà fer res davant
d’un poble unit, alegre i combatent. Sí i Sí.
Jordi Picas Pagerols
Subscriure's a:
Missatges (Atom)