Jo denuncio un fet que m’afecta a
mi i a totes les persones que, com jo, pateixen celiaquia; els alts preus dels
productes sense gluten.
Trobo totalment injust que una
persona la qual no pot menjar tots els aliments a causa d’una malaltia, hagi de
pagar el doble o el triple per un producte que li salva la vida. És veritat que
en els darrers anys la gent està més conscienciada respecte a aquesta malaltia
i que ha augmentat la productivitat i la varietat de productes sense gluten,
però de què serveix que puguem trobar més aliments si el seu preu és més alt
que un aliment amb gluten?
Les persones celíaques no trien
haver de menjar aquests productes per voluntat pròpia, és una obligació, ja que
si no es segueix una dieta adequada repercuteix en la seva salut. Els aliments
sense gluten són la medicació diària i, de moment, l’única manera d’afrontar la
malaltia, per tant aquests productes haurien de ser considerats de primera
necessitat.
Crec que aquests aliments haurien
de valdre igual que els aliments normals perquè l’economia de cada persona és
diferent i no tothom s’ho pot permetre. A més, cal tenir en compte que la
celiaquia és una malaltia genètica i, per tant, hi ha la possibilitat que més d’un
membre de la família la pateixi, cosa que encara incrementaria més la despesa
en la compra d’aliments.
La solució per aquest problema
seria abaixar els preus dels aliments lliures de gluten i donar més ajuts perquè
les economies familiars no es vegin afectades pels alts preus dels productes.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina